Miquel y Costas, més enllà del paper per a cigarretes
La veterana paperera produeix des d’embalatge de luxe per a Louis Vuitton fins a paper prim i opac per imprimir bíblies
El 60% del negoci encara se centra en la indústria tabaquera, però l’afany és créixer més enllà, sobretot en alimentació
El grup català vol créixer en vetes de mercat a partir de l’adquisició d’empreses o fàbriques
L’any 1907, dos viatjants de comerç que recorrien els Estats Units amb la seva cartera de productes van iniciar un moviment cristià, els Gedeons, amb la idea d’aprofitar les seves anades i vingudes per guanyar ànimes per a Déu. La missió central era proveir cada habitació d’hotel d’una bíblia. El moviment es va internacionalitzar i l’any 2015 va assolir l’extraordinària xifra de 2.000 milions de llibres sagrats repartits per tot el món.
Deixant de banda consideracions de fe, aquesta gran capacitat de difusió dels Gedeons suposa un negoci lucratiu per a qui edita tanta bíblia. I això no ha passat desapercebut per a la paperera catalana Miquel y Costas, que té en el seu catàleg de productes papers que no són fàcils de fer, entre els quals, els que s’utilitzen a les impremtes per fer bíblies, alcorans i toràs. “El paper de les bíblies és molt prim i amb unes qualitats de llisor, plegat i opacitat [s’ha de poder imprimir per les dues cares] que el fan difícil d’elaborar”, explica Ignasi Nieto, director general adjunt de la companyia, que revela que han estat a punt de tancar un acord amb l’organització dels Gedeons per esdevenir-ne proveïdors. “Finalment no ho hem aconseguit”, es lamenta.
Els papers especials són el fort de Miquel y Costas, una de les empreses més antigues de Catalunya: els seus orígens es remunten al 1752, quan la família Miquel de Capellades comença la producció de paper de manera manual amb el suport d’un molí mogut per l’aigua del riu Anoia. Coneguda sobretot pels papers per a la indústria tabaquera (el paper de les cigarretes i els filtres) i pel paper de fumar de la marca pròpia Smoking, també elabora paper per fer papers moneda, per a documents de seguretat i per a prospectes de medicaments (que es puguin plegar moltes vegades sense que afecti la lectura). També treballen per a altres indústries que, tot i que no són d’arts gràfiques, necessiten paper per a usos tan diversos com ara l’elaboració de terres laminats, les bateries convencionals d’automoció, els filtres per a aspiradores, les palles per a begudes, les bossetes de te i les càpsules de cafè.
Menció especial mereix el sector de l’embalatge, perquè Miquel y Costas s’ha concentrat en el packaging de luxe i abasteix marques com ara Louis Vuitton del paper de seda i de les caixes de colors amb les quals embolcalla les seves bosses, maletes i sabates. Precisament gràcies a aquest client, Miquel y Costas va descobrir l’empresa Clariana, de Vila-real, especialitzada en papers i cartrons de colors d’alta qualitat, que va acabar comprant el 2018, fins ara la darrera adquisició del grup català.
La nova estratègia
Jordi Mercader Barata, president de Miquel y Costas, posa com a exemple aquesta operació per assenyalar la nova estratègia de creixement del grup, que va compartir amb els accionistes durant la junta celebrada el juny passat, i que implica apostar pel creixement inorgànic, és a dir, comprar empreses o unitats productives que aportin valor al grup: “Empreses amb la mateixa especialització en producte de veta de mercat, que generin sinergies i que l’operació tingui sentit”, assegura.
El canvi de filosofia arriba després que la companyia hagi aconseguit “tornar al camí de l’estabilitat dels comptes i la solidesa de l’estat financer”, sense deute i amb recursos propis per sortir a comprar, segons Mercader: “Podem disposar de més de 100 milions d’euros per a compres sense necessitat d’anar al mercat”, diu, però puntualitza que no comprometria la fortalesa financera del hòlding.
El temps de digestió de les operacions ha passat a ser clau en el context actual d’acceleració dels terminis. Posar en marxa un projecte des de zero com va ser la planta de Terranova de papers especials, a la Pobla de Claramunt el 2013, implica uns terminis massa llargs. D’entrada, perquè els permisos d’obertura s’eternitzen, com ha denunciat la companyia, i després perquè, un cop la instal·lació està en marxa, els resultats triguen a arribar: “A Terranova han calgut deu anys”, assenyala. L’adquisició de Clariana ha ajudat en el canvi d’estratègia de la paperera catalana. També el relleu generacional al capdavant del grup i el reforçament dels equips directius i els càrrecs intermedis que s’ha produït en els últims anys: “Preparar l’equip és clau perquè integrar una empresa no impliqui tres anys sinó tres mesos”, diu Mercader.
El grup vol créixer en el sector de l’alimentació. “És el vector més important, perquè el recorregut és molt gran”, diu Ignasi Nieto, que també explica que els alts estàndards que imposa la normativa de la indústria tabaquera els han fet ser exigents.
120 milions per invertir dins del 2026
En la darrera junta d’accionistes, celebrada el 20 de juny, el grup va aprovar un pla inversor de 120 milions d’euros per al període 2024-2026, centrat en millores tecnològiques (57 milions) i d’infraestructures (38 milions) i sostenibilitat (25 milions). El grup que presideix Jordi Mercader Barata (a la foto) invertirà a reduir el consum d’aigua i a descarbonitzar: passarà del consum de gas al de biomassa. També a reforçar el compromís amb l’economia circular.
