El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat fins al 2,9% les perspectives de creixement del producte interior brut (PIB) espanyol aquest 2024, cinc dècimes més que a les previsions publicades al juliol pel mateix organisme. Aquesta dada també supera els vaticinis del Banc d’Espanya, que calcula un creixement del PIB del 2,8%, i de les previsions del propi govern espanyo, que l’estima en un 2,7%.

La institució, que aquest dimarts ha presentat les seves últimes actualitzacions econòmiques globals abans de celebrar aquesta setmana la reunió anual de l’FMI i el Banc mundial, ha deixat sense canvis, en el 2,1%, les previsions de creixement de l’Estat espanyol per al 2025 i preveu una reducció gradual de la inflació.

El creixement del 2,9% del PIB que preveu l’informe del Fons situa l’economia espanyola com la que més creixerà a la zona euro, on la mitjana de creixement és del 0,8%. el 2024 i de l’1,2% el 2025.

Per contra, l’FMI empitjora la previsió del dèficit espanyol i calcula que tancarà l’any en el 3,3%, dues dècimes per damunt del pronòstic fet a l’abril. La institució manté en el 3% el pronòstic de dèficit per al 2025.

L’última actualització del Fons rebaixa quatre punts el vaticini del deute, del 106,3% del PIB calculat a l’abril fins al 102,3%, i una rebaixa similar per al 2025, del 104,9% al 100,7%.

La directora adjunta del Departament de Recerca de l’FMI, Petya Koeva Brooks, ha atribuït les bones dades de l’economia espanyola a unes exportacions que han estat “molt fortes” a la primera meitat de l’any, en part pel turisme, però també pel consum privat. En declaracions a l’agència Efe, també ha destacat la inversió pública i “l’impacte d’alguns fons de la Unió Europea, que s’estan absorbint”.

Malgrat les bones perspectives, l’FMI ha recomanat al govern que faci esforços per realitzar “una consolidació fiscal de manera gradual per reposar els amortidors”, esgotats després de la pandèmia i la crisi energètica a Europa per la guerra a Ucraïna.