Bilions d’euros públics per aturar l’hemorràgia

L’hemorràgia que està patint aquestes últimes setmanes el sistema bancari europeu supera les expectatives més pessimistes. Com un accidentat que es dessagna lentament, però sense pausa, no hi ha dia que el mercat financer del Vell continent no vagi perdent salut en forma de banc nacionalitzat, malvenut a punt de fer fallida o rescatat pel govern de torn amb una injecció o una ampliació de capital.

El Regne Unit és l’Estat que més pateix la crisi financera i de les hipoteques subprime, ara anomenades també “actius tòxics” quan figuren als comptes dels bancs paquets d’inversions en aquesta mena de crèdits. Al començament de l’any, el Northern Rock va ser la primera víctima, i va ser nacionalitzat pel govern britànic. Un banc petit que va fer trontollar la City, però que va ser considerat un cas aïllat. Mesos després s’ha vist que no era així.

El següent va ser l’Alliance & Leicester, comprat pel Santander. L’entitat que presideix Emilio Botín va ser àgil i es va aprofitar de la situació per comprar una entitat que li permet créixer amb força al país dels Beatles a un preu baix: uns 1.575 milions d’euros. Més recentment ha estat el Bradford & Bingley el que, a punt de fer fallida, ha estat comprat, parcialment, pel banc espanyol, que s’està movent, a la crisi, com un salmó: contracorrent. El Halifax escocès (HBOS) ha estat, fins ara, l’última víctima de la crisi al Regne Unit, i un altre banc del país, el Lloyds, ha aprofitat l’oportunitat per comprar-lo.

Al nord del Regne Unit, Islàndia, amb pocs habitants més que l’Hospitalet de Llobregat, ha nacionalitzat els tres grans bancs del país, Kaupthing, Glitnir i Landsbanki, per salvar els estalvis de la població.

També a l’Eurozona
A la zona de l’euro, dos són els grans noms a la llista de bancs afectats per la crisi: Fortis i Hypo Real Estate (HRE). El belgo-holandès Fortis, un gegant que va participar, fa alguns mesos, en la compra de l’ABN Amro, no ha pogut resistir i va haver de ser intervingut pels governs del Benelux fa un parell de setmanes. Posteriorment, el banc francès BNP Paribas ha comprat els negocis de Bèlgica i Luxemburg de Fortis, i l’Estat holandès n’ha nacionalitzat el negoci al país dels tulipans. A Alemanya va ser el segon banc hipotecari, l’HRE, el que va haver de ser rescatat in extremis de la fallida amb un ajut de 50.000 milions d’euros per part de l’Estat.

A més d’aquestes dues entitats, la crisi ha afectat el banc belga Dexia, que ha estat salvat per les administracions. Alguns altres, com l’italià Unicredit, ja preveu el mal i ha anunciat una ampliació de capital i una reducció de plantilla.

Estats al rescat
A l’hora de dissenyar plans de rescat, tonto l’últim: els EUA, Alemanya, el Regne Unit, Espanya... El secretari del Tresor nord-americà, Henry Paulson, i el seu president, George W. Bush, van protagonitzar el primer gran rescat, amb un cost de 700.000 milions de dòlars, mig bilió d’euros. Però és que segons el Fons Monetari Internacional, la crisi costarà als Estats Units, entre el pla i els rescats d’entitats com Freddie Mac, Fannie Mae i AIG, 1,4 bilions de dòlars, al voltant d’un bilió d’euros. A Europa, les polítiques coordinades adoptades ahir en favor de les nacionalitzacions parcials de bancs en problemes dispararà la factura i el que fins ara es calculava que costaria una mica més d’un bilió d’euros, arribarà a una xifra molt més elevada. Alemanya, França i el Regne Unit seran els Estats que aportaran més diner públic a les entitats.