Grècia es guanya el rescat

Sacrificis o catàstrofe. Grècia s’haurà d’estrènyer el cinturó fins a quedar-se sense respiració per pagar un rescat que no té precedents al món: 110.000 milions d’euros en préstecs a baix interès dels seus socis de l’euro i del Fons Monetari Internacional entre el 2010 i el 2012. Després que el primer ministre grec, Iorgos Papandreu, anunciés ahir un draconià pla d’estalvi, amb retallades salarials generalitzades i una pujada massiva dels impostos, els ministres d’Economia de la moneda única van acordar, per fi, activar les ajudes per no fer encara més tard i evitar que els mercats continuïn dessagnant Atenes.

Papandreu promet que el 2014 haurà rebaixat en onze punts el dèficit públic, del 13,6% actual al 3% màxim permès per Brussel·les, amb un dolorós i molt impopular pla d’austeritat que permetrà estalviar 30.000 milions. Funcionaris i pensionistes seran els més castigats, perquè les seves pagues dobles gairebé desapareixeran –és a dir, que ingressaran un 16% menys–. Però també a la resta de treballadors, els del sector privat, se’ls tocarà la nòmina: els que cobrin més de 3.000 euros al mes es quedaran sense pagues extraordinàries i la resta s’hauran de conformar amb 250 euros per Setmana Santa i 500 per Nadal. I d’ara endavant hauran de treballar més anys, perquè l’edat de jubilació s’endarrerirà. L’IVA s’apujarà encara més, fins el 23% –al març ja havia augmentat del 19% al 21%–, i els impostos que graven la benzina i l’alcohol s’encariran deu punts de cop.

Tot plegat esfondrarà encara més l’economia grega aquest any i el que ve, amb caigudes del PIB del 4% i del 2,6%, respectivament. I el Banc Central Europeu (BCE) ja ha avisat Atenes que es prepari per adoptar encara “més mesures addicionals d’ajustament”.

“Supervivència”
“Els grecs han d’escollir entre la catàstrofe o el sacrifici”, va advertir Papandreu als cinc milions de manifestants (la meitat de la població) que s’espera que aquesta setmana converteixin Atenes en un infern. Papandreu ho va vendre com una qüestió de “supervivència nacional” i l’Eurogrup, reunit d’urgència a Brussel·les i pressionat per la Comissió Europea i per les borses, hi va correspondre prement el botó del rescat.

Els quinze socis de l’euro l’ajudaran amb 80.000 milions d’euros en préstecs tous a un interès del 5%, menys de la meitat de la bonificació amb què els inversors castiguen el deute grec aquests dies. I l’FMI desembutxacarà els altres 30.000 milions, a canvi de només el 3,26%. El seu director gerent, Dominique Strauss-Kahn, va justificar la necessitat de l’ajut: “Estem convençuts que aquests esforços encarrilaran de nou l’economia grega i tornaran la confiança als mercats”.

Grècia necessita refinançar 10.000 milions aquest 19 de maig mateix, així que tot i que els caps d’Estat i de govern encara han de donar el vist-i-plau definitiu a l’acord –ho faran en una cimera extraordinària aquest divendres–, les ajudes ja es van activar ahir i aniran arribant a Atenes a mesura que els governs i els parlaments estatals les vagin aprovant. I és que el retard del rescat ha agreujat molt la tragèdia grega: “He estat a punt de perdre la paciència, els nostres procediment són difícils, hi ha diferències culturals i cada democràcia té el seu propi tempo”, admetia el president del BCE, Jean-Claude Trichet.

El procés va començar l’11 de febrer, però la cancellera alemanya pretenia aturar-lo fins a les eleccions del Rin del Nord - Westfàlia de diumenge que ve. Angela Merkel, atrapada per l’opinió pública alemanya i pels seus socis de govern que rebutgen el rescat, va assegurar ahir que el Bundestag podria donar llum verda a les ajudes aquest divendres mateix. “La nostra prioritat és evitar la bancarrota, és una línia vermella que no podem creuar”, va prometre Papandreu als seus homòlegs, assegurant-los que al final del seu mandat “Grècia renaixerà”. Els principals interessats que Atenes no declari la fallida o ajorni els pagaments són, precisament, els bancs, les asseguradores i els governs europeus, que tenen dues terceres parts del deute grec. França, Alemanya i Regne Unit serien els principals damnificats, amb 56.000, 34.000 i 11.000 milions d’euros, respectivament.

Tot i que els negociadors que Brussel·les i Washington han enviat a Atenes per dictar al govern de Papandreu aquesta dràstica tisorada a les finances públiques, el president de l’Eurogrup, Jean-Claude Juncker, va negar que el país quedi ara “sota tutela internacional”. I el comissari europeu d’Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, va proclamar que el rescat “no té precedents, tant pel que fa a l’esforç que s’exigeix a Grècia com pel nivell del suport financer ofert per l’Eurozona i per l’FMI”.