ZP tensa el debat i accedeix ara a abaratir l’acomiadament

Mentre l’esbós d’un índex per a la reforma laboral va guanyar-se al febrer una bona acollida de patronal i sindicats, la seva concreció té el preu per al ministre de Treball, Celestino Corbacho, de despertar les primeres tensions al diàleg social. En un gir argumental, Corbacho admet ara la tesi de la CEOE que el cost de l’acomiadament és un llast a l’hora de crear ocupació i s’obre a estendre l’actual contracte de foment del treball amb una indemnització de 33 dies. Amb el document lliurat ahir als agents socials, la Moncloa no només enutja els sindicats UGT i CCOO, que hi veuen una porta oberta a retallar drets socials, sinó també la patronal per negar-se un cop més a rebaixar les cotitzacions socials.

Dos mesos després que Zapatero els lliurés l’índex, el ministeri de Treball va citar ahir la patronal i els sindicats per entregar-los el document de síntesi dels retocs amb què es vol corregir un mercat laboral amb un 25% de temporals i on l’atur jove ronda el 40%.

El guió importa el model austríac, en què l’empresa paga una guardiola per cobrir l’atur potencial. Una altra de les novetats afecta el contracte de foment de l’ocupació –menys per homes de 31 a 44 anys–, on s’obre a rebaixar el cost del seu acomiadament per causa objectiva que ara és de 45 dies a 33 dies per any treballat. Pel delegat de la Moncloa per al diàleg social, Alfonso Morón, es tracta de copiar el contracte de 45 dies, on la indemnització tan per causa objectiva com per causa disciplinària té el mateix cost de 45 dies.

Alhora, el document de treball planteja que el Fons de Garantia Salarial (Fogasa), ideat per cobrir indemnitzacions si l’empresa es declara insolvent, passi a pagar una part de la indemnització d’acomiadaments “amb caràcter transitori i excepcional”. S’estén així el que passa ara en empreses de menys de 25 treballadors, on el Fogasa paga el 40% dels acomiadaments procedents. “El govern és una pota més de la taula, no ens dirigeix”, va desafiar Ramón Górriz (CCOO).

Conscient que les noves regles tensen la partida, la Moncloa ja no manté el 30 d’abril com a “data límit” per a l’acord sinó com a “orientativa”. “Abril pot acabar el 12, el 15 o el 20 de maig”, sosté Toni Ferrer (UGT). Això sí, Corbacho no admet que no hi hagi un acord global per oblidar l’assaig frustrat de Zurbano, en què el consens sobre 31 de les 54 mesures ha deixat l’entesa sense una foto que la rememori.