Economia

Dues peticions de referèndum d'independència esperen resposta al Parlament

Uriel Bertran i López Tena presenten una iniciativa popular amb 7.000 suports i adverteixen que seria "surrealista" que ERC i CiU votessin contra la tramitació de la proposta, que es basa en la nova llei de consultes

El Parlament ja té sobre la taula dues iniciatives populars que demanen un referèndum d'independència i ha de decidir si hi dóna tràmit. Tots els ulls del sobiranisme miren cap al president de la cambra, Ernest Benach (ERC), el vicepresident Lluís Maria Coromines (CiU) i el secretari Antoni Castellà (CiU). Tots tres són membres de les dues formacions que han donat suport a les consultes populars extraoficials, i ara tenen a les seves mans la capacitat de donar una oportunitat a les dues iniciatives populars que en demanen una de vinculant. Si Benach, Coromines i Castellà hi voten a favor i Jordi Miralles (ICV-EUiA) s'absté, el vot de qualitat del president de la cambra trencaria l'empat a tres que es considera el resultat més probable, ja que es dóna per fet que tant el PSC (dos representants a la mesa) com el PP (un representant) votaran contra la tramitació de la IP.

Aquesta és l'aritmètica amb què compte els impulsors de la iniciativa popular presentada aquest dimarts: Uriel Bertran, responsable de campanya de la Coordinadora Nacional per la Consulta i diputat d'ERC, i Alfons López Tena, coordinador de les consultes d'Osona i la Garrotxa, jurista i militant de CDC. "Seria al·lucinant i surrealista que els mateixos partits que als pobles han aprovat mocions a favor de les consultes tinguin ara una posició diferent al Parlament", ha advertit Bertran.

La petició, redactada per López Tena i qualificada d'"impecable" per Bertran, s'ha presentat al registre de la cambra acompanyada de la signatura de 574 promotors de la iniciativa popular, que en deu dies han aportat una còpia del seu DNI i la seva firma original perquè tingués validesa. A més, els impulsors tenen una llista de 6.250 noms de ciutadans que s'han registrat, a través d'internet, per col·laborar amb la recollida de les 220.000 signatures (un 3% de la població) que caldran per formalitzar la petició si s'accepta a tràmit.

Els arguments jurídics esgrimits per López Tena es basen en la llei de consultes aprovada recentment pel Parlament. I amb el mateix plantejament es va presentar una altra petició el 14 de maig, avalada per tres promotors –no en calen més per al primer pas–: un membre de Reagrupament, un de la Coordinadora Nacional per la Consulta i un militant d'ERC, en desacord amb una frase introductòria afegida per López Tena a la pregunta que s'hauria de sotmetre a votació en el referèndum. El jurista va deixar la pregunta amb aquest text: "Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular, ¿està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?”. L'altra iniciativa popular demana que la pregunta sigui només el text entre els dos signes d'interrogació, que és exactament el que es pregunta en les consultes populars.

L'essència de les dues iniciatives, però, és la mateixa, i tot fa pensar que la mesa del Parlament, que es reuneix cada dimarts, esperava el lliurament de la petició de Bertran i López Tena per estudiar-les juntes. Ara que ja tenen tota la documentació, Bertran ha demanat "celeritat" a la mesa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.