Economia

Les incògnites de l'FME

La garantia d'un rescat en cas de fallida pot fomentar la relaxació i la irresponsabilitat. Crear un FMI a l'europea obligaria a reformar i tornar a ratificar el tractat de Lisboa

¿Control i foment de l'estabilitat pressupostària o estímul de la relaxació i de la irresponsabilitat? Alemanya vol crear un Fons Monetari Internacional a l'europea per vigilar de prop que cap soci no torni a endeutar-se fins al coll i faci trontollar la zona euro. Però alguns analistes alerten que, a la pràctica, els governs podrien relaxar-se si tenen la certesa que, passi el que passi, se'ls rescatarà abans no facin fallida. La creació d'un Fons Monetari Europeu (FME) "podria crear un risc moral greu", critica l'expert de Barclays Capital, Thorsten Polleit, que tem que els prudents hagin d'acabar subvencionant els temeraris.

Veure Grècia suplicant ajuda a l'FMI seria reconèixer que l'euro ha fracassat, avisen a Brussel·les. Però per a l'economista en cap de l'UniCredit Bank, Marco Annunziata, el sol fet de crear un FME ja seria en si "admetre el fracàs de la zona euro". Aquest fons trigaria "almenys un any" a veure la llum: Grècia no podrà esperar tant i caldrà ajudar-la d'una altra manera. De fet, avui l'Ecofin pot aprovar el pla de rescat grec per una quantitat entre 20.000 i 30.000 milions d'euros.

Qui hauria de pagar la factura de l'FME? L'economista Cinzia Alcidi, investigadora del Centre for European Policy Studies, aposta per "penalitzar els països que incompleixin els límits d'endeutament i dèficit pressupostari i fer-los contribuir més" al fons, perquè "són els que més probabilitat tenen de necessitar un rescat en el futur". Així, "cada govern hauria de pagar a l'FME una quantitat proporcional al seu excedent" o números vermells: el dèficit públic màxim permès a la zona euro és del 3% del PIB, "i si un país l'incompleix i arriba fins al 5% hauria de pagar aquesta diferència del 2% al Fons Monetari Europeu", explica Alcidi a aquest diari.

Si arriben temps de vaques magres, "qualsevol soci podria demanar a l'FME que li tornin els diners amb què ha anat contribuint, com qui cancel·la un pla de pensions o com si hagués contractat una assegurança". Si no en tingués prou per evitar la fallida, hauria de demanar ajuda a la resta, però "el rescat en cap cas no seria incondicional", caldria la unanimitat de la resta de membres, que "podrien decidir deixar-lo caure", apunta la investigadora.

Canvis en la legislació
Al think tank Fundació Robert Schuman també veuen amb bons ulls la idea del ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble: "Seria un suïcidi deixar que un soci de la zona euro fes fallida, el que no podem fer és quedar-nos de braços plegats com si res, si la legislació comunitària no permet rescatar un Estat membre doncs canviem-la i ja està", alerta a l'AVUI la seva directora general, Pascale Joannin. La cancellera alemanya, Angela Merkel, no amaga que l'FME no té cabuda en el flamant Tractat de Lisboa i que caldrà reformar-lo: en moltes capitals ja es posen les mans al cap només de pensar a haver de repetir el feixuc i gairebé etern procés de ratificació, que va costar sang, suor i llàgrimes completar.

"Després de l'èxit de l'euro cal un govern econòmic europeu que treballi per una progressiva harmonització fiscal, que garanteixi l'Estat del benestar i, alhora, mantingui la potència econòmica del continent", reclama Kolja Bienert, portaveu d'Horitzó Europa, convençut que "la creació d'un FME va en aquesta línia". Abans, però, "caldria augmentar el pressupost comunitari: no pot ser que, quan a la UE érem quinze socis, fos de l'1,16% del PIB i ara que en som vint-i-set es limiti a l'1%", es lamenta Bienert.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Unió Europea

Brussel·les estudia multar la xarxa social X per incomplir la Llei de serveis digitals

Barcelona
economia

En marxa el sistema per nodrir d’energia elèctrica els vaixells de la zona de contenidors del Port de Barcelona

Barcelona
economia

Els preus s’apugen sis dècimes a les comarques gironines al juny

girona

Impuls per activar la primera fase del canal Xerta-Sénia a finals d’any

Xerta
economia

Els usuaris del metro creixen un 6% al maig, i superen els 43 milions

Barcelona
turisme

Casa Batlló rep 1,5 milions de visitants el 2023 i supera els 50 milions de facturació

barcelona
política

Catalunya lidera la captació de fons Next Generation a l’Estat

barcelona

Granollers activa un pla per promoure el comerç urbà

Granollers

Eurecat i GironaHub impulsen la generació de start-ups tecnològiques

GIRONA