Verema en crisi

El sector vitivinícola travessa una situació de crisi que, en plena verema, està creant tensions i aguditzant els problemes que ja fa temps que s'arrosseguen. Els pagesos estan molt preocupats i ja han anunciat mobilitzacions per reclamar que les administracions adoptin mesures concretes.

Per la seva banda, l'Incavi -que dos mesos després que el Director General Joan Aguado deixés el càrrec per motius personals segueix sense cap visible- i el Departament d'Agricultura asseguren que han recollit les queixes dels viticultors i que estudiaran què s'hi pot fer. I els cellers embotelladors ja han anunciat que es veuen obligats a comprar menys raïm i que en reduiran el preu. Els motius són, d'una banda, els excedents de raïm i, de l'altra, la caiguda de les vendes de vi i cava.

Les petites i mitjanes empreses, les que es dediquen a vins de nivell mig-alt ja han anunciat que baixaran un 25% la compra de raïm com a conseqüència de la caiguda en les vendes. Tot i això, segons el president de Pimecava, Xavier Nadal, seran les grans empreses qui tindran més dificultats que no pas les petites perquè "les petites grans marques no van dirigides al gran públic i poden ajustar millor els preus".

De fet, marques com Torres i Freixenet ja han anunciat retallades. La primera pel que fa les quantitats -ha anunciat que comprarà la meitat de raïm negre que l'any passat i un 30% menys de raïm blanc- i la segona pel que fa el preu -pagarà 8 cèntims menys que la verema passada per cada quilo de raïm-.

"Amb aquests preus no val la pena ni anar a recollir el raïm", denuncia Joan Santó, responsable del sector de la vinya i el vi del sindicat Unió de Pagesos, que dimarts es va reunir en assemblea amb una cinquantena de viticultors per preparar una tractorada per aquest dissabte a Vilafranca. Segons estudis realitzats pel mateix sindicat, produir un quilo de raïm té un cost de 40 cèntims, molt per sobre de les xifres que s'acostumen a pagar els últims anys -uns 25 cèntims de mitjana- i que aquest any encara baixaran més. Segons Joan Santó, diferents viticultors van explicar durant l'assemblea que "algun celler ja ha dit que compraria raïm a 9 cèntims el quilo".

En aquest sentit, els sindicats agraris Asaja, Associació de Viticultors, Jarc i Urapac han fet públic un manifest conjunt en el qual demanen als elaboradors que a la verema d'aquest any paguin als pagesos "com a mínim" el mateix preu que en la campanya de l'any passat. Asseguren que no es tracta d'una crisi conjuntural, sinó estructural, ja que fa "més de 10 anys" que el pagès no veu augmentar el preu mitjà del raïm. És per això que demanen suport als consumidors i que comprin productes de proximitat.


Desequilibri
El problema principal és el desequilibri que hi ha, d'una banda entre l'oferta i el consum de vins, i de l'altra entre l'oferta de raïm i les necessitats dels cellers. Davant d'aquesta situació "els pagesos estan molt espantats", segons explica Santó, i reclamen a les institucions que autoritzin la destil·lació de crisi de 140.000 hectolitres per eliminar excedents. L'Incavi ja va recollir aquesta petició al mes de juny i, a través del Departament d'Agricultura, ho va fer arribar al Ministeri d'Agricultura, que no va considerar necessari fer els tràmits perquè la Unió Europea ho aprovés.

Durant l'última taula sectorial del 7 d'agost els pagesos van reclamar a l'Incavi que insisteixi davant el ministeri, però, de moment, “no hi ha una posició presa”, segons ha informat al VADEVI.cat el coordinador general de l'Incavi Xavier Agell. Assegura que s'ha pres nota de les demandes plantejades i que no hi ha cap data prevista per prendre la decisió.

Agell ha matisat que, tot i haver-hi excedents de raïm perquè no té sortida al mercat, “el volum de varema hi cap als cellers perquè hi ha entre un 10 i un 15% menys de raïm que l'any passat”. Agell ha explicat que, com que en un context de lliure mercat no es poden establir preus mínims de compra de raïm, la solució passa per fer augmentar el consum moderat de vi entre els ciutadans.

Unió de Pagesos, però, denuncia que no s'estiguin emprenent mesures concretes. "Ja fa dos mesos que vam demanar formalment i per carta reunir-nos amb el conseller d'agricultura per explicar-li la problemàtica i no hem rebut cap resposta", ha explicat Joan Santó.