Les fusions de caixes canvien el mapa de les assegurances

Els moviments en el mapa de les caixes estalvis tindran un derivada immediata en el tauler de les companyies asseguradores. Si en els últims anys moltes entitats havien apostat per vendre part del seu negoci assegurador a multinacionals del sector com Zurich, Aegon o Reale, com a efectiva via per obtenir ràpida liquiditat, les fusions de caixes alteren de ple l’escenari conegut fins ara.

El cas més evident, i també immediat, d’aquesta derivada s’està vivint amb la primera fusió de caixes catalanes. Caixa Sabadell, l’abril del 2008, quan la crisi financera encara no havia assotat les entitats del país i les fusions no eren més que una hipòtesi, va vendre el 50% del seu negoci assegurador a Zurich. Pocs mesos després, a l’agost, Caixa Terrassa va fer el mateix: va vendre un 50% del negoci de vida al grup Aegon, mentre que el 50% del negoci de previsió va anar a parar a les mans de Reale.

En aquella època, la venda de les filials asseguradores de les entitats financeres a grans companyies estava en auge. En treien beneficis les dues parts implicades. D’una banda, les grans multinacionals utilitzaven la vasta xarxa de sucursals de les entitats per col·locar els seus productes i, el més importants, obtenien una gran bossa de clients. A més, les entitats financeres aprofitaven el coneixement de les multinacionals del negoci assegurador i, sobretot, rebien una injecció més que substancial de liquiditat, que alleujava moltíssim els balanços. El negoci era rodó. Fins que el mercat financer va iniciar un descens vertiginós i companyies en altres temps totpoderoses com la nord-americana AIG van haver de córrer als peus del sector públic per salvar-se.

Les alternatives
La situació, per tant, és ara diametralment diferent. És el moment per a la imaginació i per als negocis a múltiples bandes. I la fusió de Caixa Sabadell, Terrassa i Manlleu indicarà per on pot anar la cosa. Amb l’afegit que Caixa Manlleu, a diferència de les altres dues entitats, no té cap companyia asseguradora associada, sinó que té una operadora de banca assegurances, a través de la qual distribueix productes d’Arag, Axa, Mapfre, etc.

A càrrec del FROB
Amb tot, fonts de les tres entitats expliquen que una de les comissions mixtes que s’han creat per articular la fusió és sobre el negoci assegurador. “Hi ha diverses opcions: pot ser que Zurich compri la part d’Aegon i Reale, que una d’aquestes compri la part de Zurich, que haguem de compensar les companyies... O fins i tot que alguna multinacional amb ganes d’entrar al mercat espanyol presenti una oferta: podria absorbir tres xarxes de distribució de cop!”, expliquen des de les entitats, que precisen que qualsevol compensació es farà a càrrec del Fons de Reordenació Ordenada Bancària.

És ben sabut que la fusió d’aquestes tres caixes no serà l’única que es tancarà a Catalunya. En aquest sentit, les caixes han aturat l’auge venedor del seu negoci assegurador, a l’espera que es concretin noves fusions i, també, que el mercat recuperi les constants vitals.

Un cas paradigmàtic és ASCAT, l’asseguradora de Caixa Catalunya, ferma candidata a fusionar-se. L’entitat va posar el 50% d’ASCAT al mercat i va estar a punt de culminar la venda a AVIVA a través de Morgan Stanley. Finalment, però, “el preu no va satisfer les nostres demandes”, expliquen des de la caixa.
Mentre el mercat financer es recupera i s’afinen les noves fusions: compàs d’espera. Que, tanmateix, no serà llarg. Fonts del departament d’Economia preveuen que “abans de final d’any el nou mapa de caixes i asseguradores s’haurà redefinit”.