Economia

“Si fóssim de Madrid, no ens caldria tenir una Spanair”

Entrevista de Salvador Sostres a Ferran Soriano, president de Spanair

Nacionalment tebi.
Si no fos molt catalanista no hauria vingut a Spanair.

Volia treure la senyera de les samarretes del Barça per vendre’n més a Albacete.
Posar la senyera a la samarreta del Barça és de les millors propagandes que s’han fet de Catalunya. Els nens de Sydney o Xangai no compren la samarreta per la senyera, però quan la veuen es pregunten què és i aquesta és la nostra victòria.

Albacete, Albacete.
El mercat on el Barça ha de créixer no és Albacete sinó Seattle o Xangai, com et deia. El mercat d’Albacete és poc rellevant. A Xangai hi ha més nens i amb menys exposició mediàtica al Reial Madrid per part d’Espanya.

Josep Piqué, de Vueling, diu que vostè barreja els negocis amb els sentiments.
Cada país treballa pel seu futur. És absurd negar-li a una nació el dret de construir-se. Els que es diuen antinacionalistes sovint són nacionalistes d’un altre país. Caja Madrid ha invertit 7.400 milions d’euros a Ibèria. La Comunitat de Madrid defensa l’aeroport de Barajas, que representa el 15% del seu PIB. I una altra cosa, Sostres.

Digui.
Josep Piqué és el president de Vueling; Vueling, que és d’Ibèria, i em sembla que Ibèria ha tingut moltes complicitats patriòtiques.

Espanya ens roba.
Si tu i jo fóssim de Madrid no estaríem parlant de Spanair. Allà ja tenen aeroport i una companyia aèria que ve d’un antic monopoli estatal i que ha decidit posar el seu hub a Madrid. A Barcelona hem de fer-ho d’una altra manera.

Pagant nosaltres!
No és pagar, és invertir.

Pàtria i negoci.
Exactament. Si fem una línia aèria deficitària, a la llarga haurem de tancar. Si no servís per satisfer les necessitats del país seria poc interessant i ni jo ni molts altres no hi seríem treballant ni invertint.

Hub.
Hub, un centre de distribució de vols en xarxa. Sense hub una ciutat no pot tenir plena connexió internacional.

El hub, com el sexe, està sobrevalorat.
Sense hub Barcelona és una ciutat molt menys atractiva com a centre de negocis, i com a capital de nació queda més disminuïda. Barcelona és el quart aeroport d’Europa en vols amb origen i destí al Prat. Si comptem els vols amb connexió, caiem a la novena posició. Això és dramàtic. Les companyies internacionals no s’instal·len en ciutats que no estan ben connectades.

A Madrid l’hi paga l’Estat.
Al segle XIX, els productors de fruits secs de Reus van pagar-se el ferrocarril entre Reus i Tarragona; i els fabricants de suro de la província de Girona, el carrilet entre Sant Feliu i Girona. Espanya ja s’ho farà. Aquest és l’esperit de Catalunya.

Vostè no és independentista.
Catalunya té dret a decidir el seu futur.

Aena ens perjudica.
Això és un mite. No ens regala res, però no ens perjudica. Som uns bons clients i són uns bons proveïdors.

Arriba Espanya, doncs.
Una altra cosa és que per concepte seria millor que una administració de més proximitat com la Generalitat gestionés l’aeroport.

Anirà a la candidatura d’Alfons Godall i Xavier Sala.
Ara mateix Spanair no em deixa temps per pensar en el Barça ni sóc en cap candidatura. Però quan hi hagi eleccions intentaré contribuir que el debat sigui constructiu. El que segur que ens perjudica és la lluita fratricida.

Va ser un covard abandonant el president Laporta.
Al contrari, després del resultat de la moció el que era de valents era acceptar que havíem perdut 60 a 30 i plegar.

El nom de Spanair és horrible.
S’ha de dir així. Tenim aquest nom i és bo. A l’estranger és conegut i sona bé. Això suma. Un nom nou ens costaria 8 milions d’euros i és preferible aprofitar aquests diners per a projectes més útils ara. La senyera de Spanair és que tota funciona en català, que la llengua referencial és el català. Perdona’m, però voldria acabar dient dues coses.

Una.
Seria més útil poder comprar Ibèria, que funcionés des de Barcelona i en català, que no pas fundar una companyia nova que es digués Air Catalunya.

Dues.
Algú que va ser als actes de celebració del segon aniversari de la independència de Lituània i va veure que les matrícules encara duien el distintiu de l’URSS li va preguntar a una autoritat local com podia ser, i el que li va respondre em serveix ara per a Spanair: “Miri, primer aprendrem a gestionar les carreteres i després ja canviarem les matrícules”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.