Salgado admet que va ser un error crear deduccions fiscals per a la compra de pisos

No va ser ella qui les va crear i, quan el 2005 se'n debatia l'eliminació, ella era ministra de Sanitat, però la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, va fer ahir un acte de contrició per l'històric "error" de l'Estat d'implantar les deduccions fiscals per compra d'un habitatge, que han escrit en l'ADN de molts ciutadans la preferència de la propietat per sobre del lloguer.

"No és qüestió de dir de qui va ser la culpa", va esgrimir Salgado sobre un incentiu que van mantenir els governs del PSOE i del PP i amb què es van destinar "desenes de milers de milions" a inflar la bombolla immobiliària, i que desapareixerà el 2011.

Tot i no voler identificar culpables, perquè l'incentiu "ve de fa temps" i no va ser eliminat per Felipe González ni José Luis Rodríguez Zapatero en el seu primer mandat, Salgado va etzibar al PP que "indubtablement" la gran explosió del totxo es va produir en les dues legislatures d'Aznar, entre el 1996 i el 2004.

En la comissió d'economia del Senat, la vicepresidenta va recordar que l'actual govern sí que eliminarà la desgravació a partir del 2011 per a les rendes superiors a 24.000 euros i només deduirà el màxim de 9.015 euros qui tingui rendes inferiors a 17.000 euros. Qui compri un pis fins al 31 de desembre del 2010, però, encara es beneficiarà de la deducció, generalment del 15%. No obstant, el predecessor de Salgado, Pedro Solbes, no només va conservar la desgravació per a la compra, sinó que, a més, sempre es va oposar a introduir-la per al lloguer amb la tesi que el propietari ho aprofitaria per traslladar la bonificació directament al preu i que no serviria per abaratir el que l'inquilí paga al mes.

Càstig a classes mitjanes
A l'hora d'esbossar la via de la recuperació, la ministra d'Economia no oculta que l'augment d'impostos inclòs en els pressupostos del 2010 castigarà les classes mitjanes, perquè, segons ella, l'Estat no pot incrementar els seus ingressos de forma notable atenent només les classes altes. "La base fiscal són les classes mitjanes", va raonar.

Davant els senadors que li van retreure que l'alça de l'IVA és "regressiva", perquè és un impost indirecte sobre el consum que ignora el nivell de renda de cadascú, Salgado va presumir que no coneix cap govern que estigui rebaixant impostos i que els països amb menys frau fiscal són els que tenen impostos més alts i més consciència que són "necessaris". Una esmena a la fiscalitat del primer mandat de Zapatero, quan ell afirmava que "abaixar impostos és d'esquerres".

Davant la insistència de l'FMI a tenyir de negre les previsions de la Moncloa -rebaixant el PIB i elevant el dèficit del 10% al 12,4%-, Salgado va deixar per a les actes del Senat dues metàfores singulars sobre l'economia espanyola. "És relativament jove als fòrums internacionals i per això està sotmesa a constant escrutini", va adduir, abans de rubricar que "l'economia espanyola és com les dones: ha de treballar el doble per ser valorada".