Guerra per les pensions

Sindicats i patronals han protagonitzat en els últims mesos diversos desencontres que evidencien que, si bé tots dos col·lectius, treballadors i empresaris, ho estan passant malament amb la crisi, les solucions que hi troben són diametralment diferents. La negociació col·lectiva, la revisió salarial i la reforma laboral són alguns dels camps de batalla on s’enfronten els agents socials, però en les últimes setmanes n’ha aflorat un altre: la reforma del sistema públic de pensions.

Malgrat que el govern espanyol ha optat per arxivar la carpeta de les pensions per a la propera legislatura, el debat roman sobre la taula. El va obrir el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, quan va assegurar, l’abril passat, que el superàvit del sistema de pensions “podria desaparèixer durant aquest any” a causa de la crisi, ja que hi ha menys treballadors cotitzant.

La principal patronal de l’Estat, la CEOE, també defensa que el sistema actual és inviable i s’ha de canviar. El secretari general de l’organització, José María Lacasa, va instar el govern central, en una compareixença recent al Congrés de Diputats, a “revisar el caràcter contributiu” de les pensions de viduïtat i orfandat, que vagin a compte dels pressupostos de l’Estat i no de la Seguretat Social, i va demanar, per enèsima vegada, que es redueixin les cotitzacions de les empreses a la Seguretat Social, que representen el 68% de les prestacions. En aquest punt sembla que Zapatero pot cedir, però sense arribar a les pretensions de les patronals.

Quantitats baixes
Amb aquestes propostes sobre la taula, els sindicats s’han afanyat a dir que, si bé cal buscar solucions per garantir les pensions, no és convenient abaixar-les ni reduir les cotitzacions. La secretària de socioeconomia de CCOO de Catalunya, Cristina Faciaben, alerta que durant els anys de bonança “les cotitzacions no han pujat gaire perquè han entrat en el mercat de treball salaris molt baixos”. Hi coincideix la vicesecretària general de la UGT de Catalunya, Eva Granados, que diu que “s’han d’apujar les pensions més baixes”, i s’indigna quan explica que “hi ha una generació de pensionistes que han aixecat aquest país treballant des dels 14 anys, i que han arribat a la jubilació amb unes pensions molt minses”.

Referent a la demanda de reduir les cotitzacions de les empreses, tots dos sindicats ho creuen un contrasentit quan hi ha menys cotitzants. No obstant, Faciaben es mostra flexible si ajuda a millorar la precària societat de moltes empreses: “Caldria buscar fórmules per rebaixar-les ara però que tornin a apujar-se d’aquí a un temps, quan les empreses vagin bé”. Una solució per “assegurar la sostenibilitat del sector” seria eliminar els màxims de cotització per als salaris alts, explica Granados: “Paga les mateixes cotitzacions algú que cobra 3.000 euros que qui en cobra 5.000”.

Una altra demanda empresarial és fer un mixt entre el sistema públic i privat, sobre la qual Faciaben va mostrar-se en contra: “L’únic que garanteix la cobertura a tothom és el sistema públic”