Qüestió de credibilitat

És el cas espanyol comparable al grec? Les autoritats insisteixen que no, però els mercats no s'ho creuen. Per aclarir-ho, l'AVUI ha fet tres preguntes a set experts:

1. ¿Tenen raó els mercats financers de desconfiar de les finances espanyoles?

2. Què ha de fer el govern espanyol per evitar els atacs especulatius?

3. ¿El pla de rescat grec acabarà calmant els mercats?

G. López Casasnovas
Catedràtic d'hisenda pública UPF

1. Els mercats estan histèrics i no escolten raons. És irrellevant que la desconfiança sigui raonable o no. El que és cert és que existeix i que cal afrontar-la.

2. Reconèixer l'emergència, presentar un pla de mesures creïbles i no oblidar que, a més del mercat laboral s'ha de reformar la fiscalitat i limitar algunes pràctiques financeres. Sense la percepció que el repartiment de les càrregues de la crisi s'ha fet equitativament, les mesures no tindran legitimitat social.

3. Col·lateralitzar el deute grec. Si passa i quan passi, hi ajudarà. Tal com està l'economia grega, el retorn del 5% a la càrrega del deute el veig molt complicat.

Juan Iranzo
Director general de l'IEE

1. Sí, perquè tenim tres punts en comú amb Grècia: dèficit públic, dèficit corrent i falta de competitivitat. El deute extern espanyol és del 80% del PIB. I al juliol vencen 60.000 milions de deute.

2. Aplicar un programa de reducció de la despesa i congelar els sous dels funcionaris dos anys. A més, cal una reforma laboral i abaixar cotitzacions socials.

3. No, si Espanya i Portugal no apliquen un pla similar. Sembla que Portugal ja s'hi ha posat: i Espanya? El pla dels 16 milions és una broma.

Emili Valdero
Professor d'economia de la UB

1. Una mica sí, no tant per la situació financera com perquè l'increment del dèficit públic ha estat molt gran i no s'ha traduït en una recuperació. És l'única gran economia que continuarà en recessió aquest any i destruint ocupació. Els mercats penalitzen la política econòmica del govern espanyol.

2. Té un problema de pèrdua de credibilitat, i això ja no ho pot evitar. L'únic que ho pot salvar és que surti un gran líder europeu (Merkel o Sarkozy) i mostri confiança en les finances d'Espanya. Hi ha un excés d'estructura de l'Estat, hi ha ministeris absurds (Igualtat, Vivenda, Turisme, Cultura...). El pla d'estalvi de 16 milions és un broma, és ridícul, i no passa desapercebut als mercats financers, que veuen que la política econòmica no és seriosa i es treuen de sobre els actius financers espanyols.

3. Sí, l'actitud dels alemanys és perfecta, han demostrat al món que això es vigilarà. El pla d'austeritat es controlarà, amb crèdits standby, però els grecs s'han d'estrènyer el cinturó i ho passaran malament els propers deu anys.

Josep Comajuncosa
Professor d'economia d'Esade

1. L'economia espanyola té un problema en el mateix terreny que Grècia: es veu obligada a fer un ajust fiscal quan encara no creix. I això pot generar dubtes. A més, és l'única de les grans economies que aquest any no creixerà.

2. S'han de fer reformes importants, perquè no estem en la situació de Grècia però hi estem caminant, i cal posar-s'hi, no parlar-ne més i fer-les. Cal equilibrar el pressupost públic retallant despesa corrent; fer una reforma laboral que doni més flexibilitat, i reformar el sistema financer, que no té subprime però té actius immobiliaris, i no li permet donar crèdits a empreses i famílies.

3. Els hauria de calmar, però costa una mica, perquè els mercats tendeixen a sobrereaccionar.

Carles Vergara
Professor de direcció financera IESE

1. No, la capacitat d'Espanya de pagar el deute és millor que la grega. El problema és que als mercats hi ha manca d'informació.

2. Les reformes estructurals que s'han de fer per millorar l'economia són a llarg termini i no calmaran els mercats. Per això cal un pla d'austeritat de l'administració pública, amb menys ministeris i menys funcionaris. Així es demostrarà al mercat que es pot pagar el deute.

3. La qüestió és si després de rescatar Grècia s'haurà de rescatar Portugal, Espanya, etc. Si s'aprofita el rescat grec per reduir la incertesa, es calmaran, però és perillós si queda la incertesa sobre què passarà quan caigui el proper.

José García Montalvo
Catedràtic d'economia de la UPF

1. És una qüestió de credibilitat. És cert que les agències de qualificació, com diu Zapatero, no van ser capaces de preveure la crisi i van rebaixar les qualificacions quan ja arribava. Però, ¿han de confiar més els mercats en un govern central que no va ser capaç de predir la crisi quan ja estava en ple apogeu? ¿I s'han de creure que el 2012 el dèficit espanyol serà del 3%? La situació és complicada però, ara com ara, és molt millor que la situació a Grècia.

2. Cal mostrar una voluntat clara de consolidació fiscal i de fer reformes estructurals, és el que espera el mercat. Anuncis com la reducció de càrrecs públics de la setmana passada només resta credibilitat. Cal prendre mesures ara mateix: reduir ministeris inoperants, com el d'Habitatge, accelerar la transformació del sistema financer i mostrar una clara voluntat de fer reformes estructurals encara que no siguin populars.

3. Dependrà de si efectivament el govern grec posa en pràctica el pla de consolidació fiscal que ha anunciat i l'economia grega mostra símptomes de recuperació.

Joan B. Casas
Degà del Col·legi d'Economistes

1. Les dades presenten alguns aspectes preocupants, com el nivell d'endeutament (sector públic, famílies, empreses i bancs), però també actius importants, que es concreten en símptomes de recuperació i un pla de reconducció del déficit. En aquests moments, per diverses raons, prima la percepció que els elements desfavorables de l'economia espanyola n'impediran la recuperació.

2. Cal transmetre determinació que s'afronten les reformes necessàries per possibilitar la recuperació, cumplir els compromisos i establir les bases d'un creixement que, a mitjà termini, creï ocupació neta. La desconfiança que els mercats poden tenir que no es fa tot el que s'hauria de fer és amb tota probabilitat l'element més negatiu de la situació actual.

3. És un pla dur i forçat. Caldrà veure la reacció de la societat grega per veure'n les possibilitats d'èxit. La calma o no vindrà després d'aquest procés.