Una venjança contra el govern?

Per què el ministeri d’Economia ha decidit intervenir Agrupació Mútua si fins ahir havia estat treballant amb la Generalitat i la mateixa entitat per buscar una solució no traumàtica als seus problemes financers? Aquesta és la pregunta que ahir es feien moltes de les persones coneixedores del procés. Sobretot perquè d’ençà que es va iniciar l’acta d’inspecció, el consens havia estat total i a Madrid coneixien perfectament l’animadversió que tenia el govern, i en particular el conseller d’Economia, Antoni Castells, a una eventual intervenció governamental en la mútua.

La resposta que fonts vinculades a l’entitat coincidien a donar era contundent: “Ha estat una venjança política. Els del ministeri han menyspreat tot el que els havia proposat el govern. El més probable és que ho hagin fet per tornar-li el cop a Castells per les crítiques que ha fet a Zapatero”.

Les interpretacions són múltiples, i per tant la millor recepta és fer un repàs dels fets que han desembocat en la intervenció de la mútua. Després que es conegués l’acta d’inspecció del ministeri sobre la mútua, el govern català, de la mà de Castells, va oferir el seu suport a la mútua i a la direcció general d’Assegurances estatal per trobar una situació com menys traumàtica millor. O dit d’una altra manera, per evitar el que ahir va ser un fet: la substitució dels executius de la mútua per administradors nomenats per l’Estat. És a dir, la intervenció.
Un estiu de consensos

Fins a la dimissió de Millet, l’afer es va poder portar amb discreció. Tanmateix, la defenestració del que va ser prohom de la burgesia catalana va fer aflorar la delicada situació per la qual passava l’entitat i va afegir-hi un altre problema: el buit de poder. És per això que Castells, amb l’aquiescència del ministeri, va cridar dues persones de la seva confiança, el president de Pimec, Josep González, i el catedràtic d’economia de la UB Martí Parellada, perquè es fessin càrrec de la mútua i dissenyessin un pla de viabilitat que solucionés els greus problemes financers que travessa. El 7 de setembre, d’acord amb el que havien consensuat Castells, el ministeri i González i Parellada, aquests últims van ser nomenats, respectivament, president i vicepresident de l’entitat. El full de ruta anava sobre rodes.

Per acabar de posar fil a l’agulla, González i Parellada van contractar el serveis de la consultora de l’exconseller Francesc Homs, com a assessora en aquest procés. L’home triat com a consultor d’Agrupació Mútua va ser Jacint Boixasa, avui nomenat per a sorpresa de propis i estranys administrador provisional de l’entitat i en el passat director general d’Assegurances de la Generalitat. Boixasa i l’actual consell d’administració havien dissenyat el pla de viabilitat de l’entitat, que el passat 5 d’octubre van posar sobre la taula del ministeri. El ministeri, tanmateix, tal com va avançar l’AVUI, va començar a expressar dubtes sobre la viabilitat de la mútua.

La resposta s’esperava aquesta setmana. Dit i fet. El director general d’Assegurances estatal, Ricardo Lozano, va convocar González i Parellada ahir al matí per comunicar-los la seva decisió. El problema, però, és que segons expliquen des de la mútua, tot i que desmenteixen fonts de la conselleria d’Economia, el govern català no tenia constància d’aquesta reunió i se’n va assabentar pels executius de l’entitat. I no només això: el ministeri ha decidit la intervenció de la mútua, segons les mateixes fonts asseguradores, i de nou contra el que es diu des d’Economia, sense consultar prèviament el govern. “S’han rifat de tot el que havíem pactat. I a més sense avisar ningú”, es lamenten des de la mútua, que no entenen per què Madrid va permetre que es nomenés un nou consell d’administració al setembre si la voluntat era intervenir l’entitat. ¿Ha estat una venjança política? Les interpretacions, a gust del lector.