Des de Mali passant per Soses

Amb un 65% del seu territori desèrtic, Mali és un dels països més pobres del món. Ben diferent, en molts sentits, del verger del Segrià, on Mohamed Diallo treballa de temporer a l'explotació de Jaume Morreres. Des de les vuit del matí a dos quarts de nou del vespre, amb una pausa de tres hores i mitja per evitar el fort de la calor, els temporers van amunt i avall per les 25 hectàrees de fruiters. Mohamed i els seus companys (subsaharians i colombians) repassen cada arbre, collint els fruits més grossos i acolorits, descartant-ne els petits, i els aboquen en una gran caixa. Jaume Morreres ha contractat la colla en origen, a través de la Unió de Pagesos, que garanteix unes condicions laborals estables als temporers i productors.

Els desocupats es compten per milers, però encara hi ha espai al mercat laboral per aquests temporers. Afortunadament per ells, “cap català ni espanyol vol treballar en les campanyes agrícoles. De 42 entrevistes que va fer l'Inem, només una persona va acceptar l'oferta”.

Els termòmetres baten rècords, però tots els subsaharians van abillats amb diverses capes de roba. “El que tapa el fred tapa la calor”, diuen. El ramadà estiuenc hi ha afegit un altre repte: no beuen ni aigua ni tampoc mengen fins que no es pon el sol. A Morreres el fa patir una mica, però al malinès se'l veu tranquil. “Ho faig des que tinc 15 anys i hi estic acostumat. Quan passes el segon dia, ja està...” Quan acabi de Soses, a Mohamed l'esperen a la verema del Penedès. I després, si aconsegueix contracte, per a l'oliva de Jaén. Si no, tornarà abans a Bamako, on passa l'hivern. Quan als fruiters catalans els calguin més mans, tornarà.