El 'hub', més a prop

Vueling i Clickair són actualment les dues aerolínies que més decididament han apostat per l’aeroport de Barcelona i, quan culmini la seva fusió a mitjans d’any, transportaran un de cada quatre passatgers que passin pel Prat. Aquestes dues, però, no són suficient per fer de l’aeroport un hub de connexions intercontinentals, ja que són low cost que operen punt a punt i no en xarxa. El fet que una aerolínia tradicional, com Spanair, aposti pel Prat, sí que acostarà més l’aeroport de Barcelona a aquest objectiu. Així ho va assegurar ahir l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que va destacar que Spanair pertany a la principal aliança aèria del món, Star Alliance, fet que reforçarà el camí del Prat cap al hub quan la nova aerolínia faci efectiva la seva aposta per Barcelona.

El catedràtic d’economia aplicada de la Universitat de Barcelona Germà Bel va valorar a l’AVUI que si, com s’espera, “Spanair reforça el Prat com a base, hauria de beneficiar l’aeroport, però no passarà de deu a mil”.
Bel va explicar que un aeroport, per ser hub, necessita tres factors: un territori potent demogràficament i econòmicament, que “el tenim”; companyies que hi apostin, “sobretot aerolínies en xarxa” com Spanair, i un gestor que vulgui un aeroport en xarxa. A Barcelona, doncs, “li falta una de les tres potes”, segons Bel, en referència a AENA, que “té cedida l’estratègia a Iberia”. El catedràtic creu que l’objectiu del gestor és beneficiar l’aerolínia de bandera, que ha anat abandonant el Prat a les low cost, com mostra el gràfic. Per Bel, l’adjudicació d’espais de la T-Sud, feta a l’octubre del 2007, en va ser una bona mostra: “Va beneficiar clarament Iberia, amb els millors espais per fer connexions, quan no en vol fer!”.

No obstant això, el catedràtic, que és un dels més prestigiosos experts en infraestructures a Catalunya, no va voler quedar-se amb la part dolenta i va dir que la compra catalana de Spanair “és positiva”. Bel va explicar que actualment “Spanair i Air Europa eren les úniques aerolínies que podien apostar pel Prat com a hub, i si és Spanair millor, perquè és més gran i està en la primera aliança”.

L’abandonament d’Iberia
El 2006, fa només tres anys, Iberia era la primera aerolínia de l’aeroport de Barcelona amb una quota de mercat del 30%. Aquell mateix any va fundar, amb d’altres inversors però com a soci majoritari, l’aerolínia de baix cost Clickair, que va establir al Prat la seva seu i primera base. Aquesta aparent aposta per la plaça aeroportuària catalana va resultar ser, vistos els resultats, una aposta pel low cost en contra de les connexions intercontinentals. De fet, el 2007, Iberia ja tenia menys d’un 20% de quota de mercat i Clickair un 10%, per la qual cosa quedava palès l’abandonament del Prat al baix cost. Amb les xifres de l’any passat, això es fa encara més evident, ja que Iberia va abandonar el seu etern liderat en trànsit de passatgers a Barcelona i va caure al tercer lloc amb menys d’un 9% de la quota de mercat, mentre Clickair va passar de ser la quarta companyia a la primera amb el 16% de passatgers transportats. Així, Iberia ha passat en dos anys de nou milions de passatgers a menys de tres milions, concentrada bàsicament en el Pont Aeri i en la seva lluita amb l’AVE per portar passatgers a Madrid. De fet, aquesta mateixa setmana, el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va culpar Iberia de part del descens del trànsit al Prat al 2008.

Spanair, en canvi, no ha jugat amb Barcelona. El seu trànsit a l’aeroport del Prat es manté estable des de fa anys al voltant dels quatre milions de passatgers anuals, xifra que l’ha situat en el segon lloc en quota de mercat, que ocupa, des de l’any passat, darrere d’una low cost com Clickair. Això col·loca Spanair com la primera companyia tradicional, en xarxa, integrada en una aliança que vola als cinc continents. Així, com explicaven Bel i Hereu, és a la pole position per convertir Barcelona en l’anhelat hub.