Jordi Mestre: “S’estan criminalitzant les caixes per enèsima vegada

Territori i arrelament són dues de les paraules més repetides durant l’entrevista per Jordi Mestre, director general de Caixa Sabadell. Insisteix que res no acabarà amb el model de proximitat de les caixes i, és més, defensa que el seu grup es fusiona precisament amb Terrassa i Manlleu perquè l’operació no només té lògica empresarial sinó sentimental: les tres volen créixer sense abandonar les arrels.

Què en pensa de qui interpreta el procés de concentració de les caixes com un signe de debilitat?
És l’enèsima vegada que s’atempta contra les caixes i se les criminalitza. El nostre model és potent, el gran problema és que en els últims trenta anys la banca ha perdut una quota de mercat enorme.

Per què?
Potser hem guanyat quota perquè hem fet les coses ben fetes, els clients no vénen perquè sí. Nosaltres no hem deixat de cobrar comissions d’un dia per l’altre i després hem ofegat el client amb comissions, hi ha una continuïtat en la nostra relació amb el client. I hem anat ocupant forats que la banca ha deixat perquè va decidir dedicar-se a altres activitats i va descuidar els clients tradicionals, les pimes. I a més, hi ha qui no entén l’estatut jurídic de les caixes. No s’entén que puguem ser eficients i no nodrim les butxaques de cap accionista sinó que el que guanyem ho retornem a la societat.

La fusió entre Caixa Sabadell i Terrassa s’ha plantejat més d’un cop...
Més d’un cop ens hem plantejat que hi ha entitats que podrien ser perfectament complementàries per la seva forma de fer i pel seu arrelament en el territori. Ja als anys 70 hi va haver un intent de crear una unió de caixes juntament amb Terrassa i el que llavors era Caixa de Barcelona.

¿Ara s’ha tirat endavant perquè és millor moure fitxa que no pas que la mogui el Banc d’Espanya?
No sé com pensa pressionar o fer i desfer el Banc d’Espanya però això ha estat una iniciativa privada. Vam veure clar que tenia futur i ens vam posar a treballar amb molta il·lusió.

La fusió era inevitable?
La crisi s’acabarà però no es creixerà com a l’última dècada. Difícilment el crèdit creixerà a ritmes del 20 i el 30 per cent i, per tant, hi haurà menys negoci. Això et fa replantejar quina és la teva situació al mercat financer i com s’haurà de competir d’aquí dos, tres o quatre anys, quan s’hagi normalitzat la situació.

El projecte continua obert...
S’ha posat un tren en marxa que para en unes estacions a unes hores determinades i ha d’arribar a la fi del trajecte amb puntualitat. Al setembre tindrem un pla d’integració que han d’aprovar els consells d’administració de les caixes, el Banc d’Espanya i la Generalitat. Al novembre les assemblees generals han d’aprovar el pla d’implantació i l’1 de gener del 2010 neix la nova entitat. Aquest és el tren. Hi pot haver convidats però no anirà amb demores.

¿Caixa Manresa ha perdut definitivament el tren?
Era al tren, va baixar-ne i no crec que vulgui tornar a pujar-hi.

La fusió de Caixa Girona, Tarragona i Catalunya sembla un fet. Què passa amb Penedès i Laietana, les dues entitats que queden?
Crec que tant Laietana com Manresa, Girona o Tarragona cabrien en un projecte com aquest perquè hi ha una complementarietat d’oficines absoluta, el sobrant estaria entre el 15% i el 20% com passa ara. Per la seva dimensió, Penedès encaixa menys en tot això. Està implantada a tot el territori català i aquí sí que sobrarien moltíssimes oficines.

¿Mantenen converses en aquests moments amb alguna?
No. Hem fet un primer pas i ara estem respirant una mica.

¿El sobrant de 350 empleats es podrà absorbir amb prejubilacions?
A hores d’ara tot són hipòtesis. No sé si seran 250, 350 o 500 però em sembla que la xifra no hauria de ser important i hauria de ser perfectament absorbible a través de jubilacions anticipades i la reassignació d’alguna de les plantilles sobrants a potenciar determinats negocis.

Quins negocis?
Assegurances, empreses i banca privada.

¿Mantindran la marca Caixa Sabadell només a Sabadell?
S’ha de definir encara el concepte de zona històrica. De tota manera, crec que no tindria gaire sentit mantenir el nom a moltes poblacions perquè el que volem és que se’ns identifiqui amb la nova marca.

Serà Unió de Caixes Catalanes?
Possiblement serà el nom jurídic de l’entitat però no la marca.

La marca podria ser Caixa Central?
No m’agrada, no ho crec. No sona gaire bé, em recorda la caixa central d’un hipermercat.