Les caixes Catalunya, Tarragona i Manresa demanaran 1.315 milions a l'Estat per afrontar la fusió

Una fusió exprés. En menys de dos mesos, les direccions de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa han enllestit el pla d'integració, i ahir el van aprovar per unanimitat els respectius consells d'administració. Les tres caixes, que amb la unió crearan la quarta entitat de l'Estat en volum d'actius consolidats (81.606 milions d'euros), tenen previst demanar 1.315 milions del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per apuntalar la viabilitat de la futura entitat.

La fórmula escollida és l'emissió de participacions preferents. Prèvia aprovació del Banc d'Espanya -un vistiplau que es dóna per fet des de les tres entitats-, el FROB subscriurà els esmentats 1.315 milions en participacions preferents de la nova entitat. Aquesta quantitat, més els seus interessos, haurà de ser retornada en cinc anys. En el supòsit que passi aquest temps, i dos anys més de pròrroga, i no s'hagi tornat, les participacions es convertirien en quotes participatives, fet que atorgaria a l'administració el dret de vot a la nova entitat.

Quant a l'obra social, es desenvoluparà amb "complicitat i proximitat" al territori. Del pressupost global se'n destinarà un 15% a les fundacions de Tarragona i Manresa, per garantir la implicació amb les comarques d'origen.

Amb el llum verd dels tres consells d'administració, conseqüència del preacord laboral assolit la setmana passada, seran les tres primeres caixes del país que aproven un pla d'integració aquest any. Cal recordar que les de Sabadell, Terrassa, Girona i Manlleu, per una banda, i Penedès i Laietana, per una altra, també han iniciat processos de fusió.

Vistiplau de l'autoritat
En el cas de Catalunya, Tarragona i Manresa, el document d'integració serà aprovat en les pròximes setmanes pel Banc d'Espanya. Totes tres entitats celebraran assemblees generals el 21 de gener per aprovar la fusió i l'emissió de participacions preferents.

En un comunicat conjunt, les tres caixes van subratllar "l'excel·lent coordinació", l'alt grau de coincidència de les direccions i la celeritat del procés. El sector financer tem que, si es deixa passar el temps, Brussel·les pugui replantejar-se la política d'ajudes públiques a la banca.