Un informe jurídic sosté la viabilitat legal de convocar un referèndum d'independència

La Coordinadora per la consulta sobre la independència ha fet públic aquest divendres el dictamen tècnic sobre la legalitat de la iniciativa popular per convocar un referèndum a través del Parlament de Catalunya. L'estudi conclou que la iniciativa és legalment viable, fins i tot a partir de la pregunta que es planteja a les consultes sobiranistes locals que s'han realitzat aquests últims mesos arreu de Catalunya.

L’informe jurídic encarregat per la Coordinadora nacional a la Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes conclou que és legalment possible, a l'empara de la recentment aprovada llei de consultes populars per via de referèndum, mantenir la pregunta dels referèndums actuals no oficials, però hauria d'anar precedida per un text introductori per aconseguir la seva incardinació en el marc competencial català (articles 87.2 i 166 CE).

Segons l'informe elaborat per Alfons López Tena, jurista, autor del dictamen jurídic i president de la Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes, la pregunta hauria de ser “formulada de manera clara, succinta i inequívoca” (art. 7 a) LCPR). A més, és legalment possible mantenir la pregunta dels referèndums actuals no oficials, tot i que hauria d'anar precedida d'un text introductori.

La fórmula del referèndum
A partir d'aquesta consideració, l'estudi jurídic conclou que la pregunta a partir de la qual es podria plantejar la consulta independentista podria ser: "Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular, ¿està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?”

Les conclusions de l'estudi han estat presentades aquest divendres a la seu d'Òmnium Cultural per dos dels dirigents de les consultes, l'economista i diputat Uriel Bertran, responsable de la Coordinadora nacional per la consulta sobre la independència, i per Alfons López Tena, jurista, autor del dictamen jurídic i president de la Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes.

Uriel Bertran ha fet una crida a la societat civil catalana per constituir una comissió promotora de la iniciativa legislativa popular, de caràcter ampli i plural. Bertran considera que “el referèndum nacional d’iniciativa popular sobre la independència és la resposta del poble al menyspreu de l’Estat Espanyol i del Tribunal Constitucional cap a Catalunya. No volem sentència, volem referèndum d’independència”.

Full de ruta per a una gran plataforma social
Els promotors de Ia iniciativa han anunciat el full de ruta que proposen per presentar la iniciativa popular al Parlament de Catalunya. La via que seguiran a partir d'ara partirà de la tramesa del dictamen jurídic i del text de la pregunta a les entitats i col·lectius que han organitzat o que estan organitzant la consulta sobre la Independència.

López Tena i Bertran han fet una crida perquè "persones representatives" de la societat catalana constitueixin una comissió promotora "àmplia i plural" que presenti al Parlament de Catalunya la iniciativa popular perquè es convoqui un referèndum nacional sobre la independència.

Correspondrà llavors a la mesa del Parlament la decisió d'admetre a tràmit la proposta. Si la iniciativa prospera i és admesa a tràmit, la mesa del Parlament lliurarà a la comissió promotora els fulls de signatures. Encara que el Parlament es dissolgui per la convocatòria d'eleccions pot continuar la recollida de signatures.

Per tirar endavant la iniciativa caldrà que els impulsors de la ILP recullin unes 220.000 signatures (3% de la població) en un termini de sis mesos (ampliables a vuit). Els promotors de la proposta ja han anunciat el propòsit d'aprofitar la consulta de Barcelona per fer una gran recollida de signatures.

Un cop que s'haurà presentat la proposta de consulta popular amb les firmes corresponents i autenticades, el Parlament de Catalunya haurà de convocar un ple per votar la convocatòria del referèndum. No obstant, haurà de ser l’Estat qui, finalment, autoritzi o no la convocatòria d'un referèndum, tot i que el rebuig a una proposta que ha seguit tots els procediments legals podria obrir un nou conflicte polític i jurídic.