Economia

"Cal imaginació contra la manca d'infraestructures"

Entrevista: Pere Rifà, president de Creàpolis

El parc empresarial Creàpolis de Sant Cugat és un projecte en construcció liderat al 60% per ESADE, conjuntament amb quatre caixes catalanes, l’Ajuntament de Sant Cugat i l’associació empresarial local. L’objectiu del parc és potenciar la creativitat i les noves idees en el món empresarial català.

La creativitat i el coneixement són necessaris, però el desastre de les infraestructures redueix dràsticament la competitivitat. Com s’ha d’encarar?
Tardarem molts anys a recuperar el temps perdut, perquè tenim un retard enorme en les infraestructures. Però l’empresari català ha de continuar complint els seus objectius, lliurant les seves comandes, fabricant els seus productes i, davant la manca o insuficiència d’infraestructures, l’única alternativa, a més de reclamar, és fer ús de la imaginació.

La societat civil ha perdut empenta?
Els catalans ens caracteritzem per la nostra discreció, perquè no ens exhibim, sinó que simplement actuem. Catalunya està en un moment de canvis molt vius al món empresarial, que estan succeint sense fer soroll. No som homes de grans empreses industrials, però actualment l’empresa catalana viu una forta transformació cap a empreses innovadores o cap a societats que es fusionen per créixer i adaptar-se als nous temps globals.

¿Creàpolis acollirà només un tipus d’empreses especials, de tercera generació, o també empreses de sectors més madurs?
A Creàpolis hi volem empreses que apostin per la innovació. Per tant, poden ser tant empreses del tipus tradicional, però en procés de transformació cap a la innovació, com empreses que es llancen al mercat sota una base tecnològica innovadora.

Què diferencia aquest parc d’altres campus empresarials o científics?
És el primer campus creat per una escola de negocis consolidada i amb importants relacions al món empresarial nacional i internacional, com és ESADE. Creàpolis és el parc de la creativitat, és a dir, va més enllà dels parcs tecnològics i científics, perquè se situa a la darrera etapa de l’R+D+i, en la innovació orientada al mercat. És un edifici de tres plantes, amb una superfície de vint mil metres quadrats, que se centra en la producció de coneixement. L’obrirem el gener del 2009.

Les administracions hi participen?
La Generalitat hi participa de manera activa a través de Creafutur, que és una fundació d’ESADE i el govern per estudiar tendències de consum. L’Institut Català de Finances participa amb les caixes col·laboradores en el finançament del projecte i l’Ajuntament de Sant Cugat ha donat cobertura total al projecte. Sense oblidar la Companyia de Jesús, que ha cedit el terreny per cinquanta anys.

Catalunya té escoles de negocis líders al món, encara que aquesta capacitat acadèmica potser no es correspon amb un teixit empresarial de primer nivell internacional...
Les empreses de negocis treballem en aquest procés de transformació de l’empresariat català aportant una gran massa crítica de gent altament qualificada que pot donar l’empenta necessària per apostar per les grans multinacionals. La història de Catalunya ens remet més al món de les petites i mitjanes empreses, però és qüestió de temps i de formar adequadament els professionals perquè es produeixi el canvi.

¿L’economia és davant d’un canvi de cicle per la baixada de la construcció?
És cert que la construcció ha representat una part bàsica del creixement econòmic del nostre país, i que amb la relativa crisi del sector hi haurà un gir en l’economia. Però aquest canvi serà suau gràcies a la consolidada base industrial i empresarial de Catalunya. I, fins i tot, estimularà el relleu de motor econòmic, que també era necessari.

¿La formació professional i la universitària tenen les mateixes deficiències?
El món universitari té un dinamisme molt gran i de relacions amb les empreses, amb bones escoles de negocis, però en canvi la formació professional té grans mancances. En altres països la formació professional té gran importància per a les empreses, però a Catalunya sempre s’ha considerat, de manera errònia, que aporta poc al sector empresarial.

El model universitari europeu s’està transformant amb el procés de Bolonya. ¿La formació a les escoles de negocis també ha canviat?
Les escoles de negocis ens hem modernitzat abans que el món universitari. ESADE va ser pionera en la transformació de la formació amb cicles que compaginaven estades en altres escoles amb pràctiques en empreses. És justament el que el procés de Bolonya aplica al món universitari, estudiar en universitats d’altres països i poder combinar crèdits i pràctiques.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.