Esprint de la pressió fiscal, que puja 4,5 punts en 11 anys

La pressió fiscal a Espanya s'ha accelerat gairebé un punt el 2006 i ja ha avançat quatre punts i mig en els últims onze anys. Concretament, i segons les dades recollides en l'avenç de l'actuació pressupostària de les administracions públiques corresponent a l'any passat, la pressió fiscal a l'Estat, un indicador que relaciona el volum de recursos fiscals i el producte interior brut a preus de mercat, s'ha situat en un 36,5% del PIB després d'un increment de 9 dècimes en l'últim exercici.
Amb tot, aquesta taxa encara queda lluny de la mitjana dels Estats més equiparables de la UE (UE-15), on la pressió fiscal mitjana és d'un 39,8%. Segons les xifres recollides en l'últim informe sobre el tema de l'OCDE, força per sobre de l'impacte impositiu espanyol hi ha Àustria (41,9%), Bèlgica (44,8%), França (44,5%), Itàlia (42,7%) i evidentment Suècia (50,1%) i Dinamarca (49%). En canvi, Alemanya queda lleugerament per sota d'Espanya, amb una pressió fiscal del 35,7% (vegeu quadre).

Empreses i salaris
En tot cas, la pressió va augmentar l'any passat, segons l'esmentat informe sobre l'actuació pressupostària de les administracions públiques, a causa de l'augment del 10,6% dels ingressos fiscals.

Els impostos sobre la renda i sobre el patrimoni, esperonats pel dinamisme dels beneficis empresarials i l'augment de la massa salarial, han impulsat aquesta evolució. Tot i que les successives reformes i retocs de l'impost de la renda van compensant en part el creixement dels salaris, IRPF i patrimoni s'han engreixat gairebé vuit dècimes, mentre que els impostos sobre la producció i les importacions van registrar un avenç d'una dècima.

Per la seva banda, les cotitzacions socials efectives van experimentar un lleu repunt de 3 centèsimes respecte al 2005, mentre que els impostos sobre el capital, que tenen un pes menys significatiu com a component de la pressió fiscal, van mantenir el mateix percentatge dins del PIB que un any abans.

Territoris
Les dades del ministeri d'Economia i Hisenda revelen també que, per institucions, l'administració central, composta per l'Estat i altres organismes, va elevar la seva pressió fiscal gairebé sis dècimes, fins a un 13,1% del PIB.

En el cas de les comunitats autònomes, van augmentar la seva pressió fiscal en un 0,2%, fet que va situar la taxa en un 8% del PIB. L'increment es va deure, segons l'informe del ministeri, a l'augment de les bestretes de tresoreria a compte de la liquidació definitiva per impostos cedits als territoris.

Alhora, les corporacions locals van registrar una pressió fiscal del 3,17% del PIB el 2006, només 4 centèsimes més que un any abans, mentre que els recursos aportats a la UE es van elevar un 6%. Això suposa un retrocés de la pressió fiscal d'una centèsima percentual.

Finalment, les administracions de la Seguretat Social, formades per les unitats institucionals centrals i les territorials, van presentar una pressió fiscal de l'11,7% del PIB, 6 centèsimes més que el 2005.