La UE es queda sense la meitat de bancs en 20 anys per opes

Els voltors com Crédit Agricole i BNP Paribas que ara amenacen d'engolir Société Générale protagonitzen només l'últim episodi d'una llarga migració de fusions i concentracions.
La creixent competència dins la banca europea ha escalfat una febre de fusions i d'opes que ha reduït el nombre d'entitats a la meitat en només vint anys. Entre 1985 i 2004, el nombre de bancs que operaven a la Unió Europea de quinze països ha caigut des de 12.315 fins a 7.300.

La fusió o l'adquisició ha estat la primera resposta dels consells d'administració per reduir costos i augmentar l'eficiència. Això es desprèn d'un estudi publicat a Papers de la Fundació de Caixes d'Estalvi (Funcas) i coordinat per Phil Molyneux, catedràtic de la Universitat de Gal·les a Bangor (Regne Unit).

A l'Estat, 160 entitats
Espanya ha experimentat molta variació en vint anys, perquè ha passat de 364 entitats el 1985 a 346 el 2004. Entremig, l'Estat va arribar a acollir 506 entitats el 1995, de tal manera que a l'última dècada han desaparegut 160 bancs consumits pel foc de les fusions, com la del BBV d'Emilio Ybarra amb l'Argentaria de Francisco González o la del BCH de José María Amusátegui amb el Santander d'Emilio Botín.

La reducció més dràstica té lloc a Alemanya, que ha passat de 4.739 bancs a només 2.089. Idèntica tendència han seguit França (de 1.952 a 854) i el Regne Unit (de 772 a 400), on les autoritats de la competència han prohibit des de fa anys una fusió entre els quatre grans (HSBC, Barclays, LloydsTSB i RBS).

Els actius totals del sector, per contra, s'han disparat un 340% i l'ocupació al sector ha crescut el 15%, fins a 2,8 milions. La UE també ha viscut un esclat de noves sucursals amb Espanya com a líder, en passar de 32.503 a 41.979. Alemanya en té algunes més (44.044), però amb menys augment (5.000). El Regne Unit ha tancat quasi la meitat d'oficines aquests últims vint anys.