"La retribució en distribució no permet l'excel·lència"

El director general de Fecsa Endesa ha posat i vol que tothom posi punt i seguit a la trajectòria de la companyia un cop solucionat, “amb garanties de subministrament i de qualitat”, el problema que va ocasionar la gran apagada del 23 de juliol passat a Barcelona. “Ara està en mans de les administracions per fer el que calgui”, puntualitza.

¿Això vol dir que Fecsa acatarà amb resignació qualsevol possible sanció?
Les sancions, si n’hi han, les analitzarem. Cal esperar... no cal avançar-se. Hem d’acceptar que nosaltres som administrats i que les administracions han de vetllar pel correcte funcionament dels serveis públics. Agradarà o no però, al final, les propietats comporten responsabilitats.

Es parla que la xarxa de transport de 220 kV que estigui molt pròxima a la de distribució torni a mans de les elèctriques. Això seria un pas enrere?
De savis és rectificar. Endesa és molt obedient pel que fa a les decisions ministerials i el model elèctric. Fa uns 3 anys, REE tenia tota la xarxa de 400 kV i també era l’operador del sistema, però el govern va creure que s’havia de donar sentit de transport a una xarxa de 220 kV, fins llavors entesa com de distribució i de la qual penjàvem totes les subestacions. De la xarxa de 400 kV no pengen gairebé mai subestacions sinó línies que van a un centre o un nus de distribució de més línies. En canvi, de la xarxa de 220 kV entre nus i nus pengen subestacions. Aquella decisió va ser, com a mínim, discutible perquè nosaltres a Catalunya sempre havíem operat la xarxa de 220 kV entenent-la de distribució. Passar-la a mans del transportista ha comportat unes complexitats addicionals i ara s’han adonat que trams molt importants de 220 kV no fan la funció de transport sinó de distribució. Per això s’ho estan replantejant. Jo crec que és tornar a un escenari possiblement més raonable. Per exemple, té poc sentit que una mateixa instal·lació [subestació] tingui dos actors incidint-hi perquè dóna lloc a confusions. Nosaltres mai havíem tingut problemes amb la xarxa de 220 kV perquè l’havíem projectat, construït, fet el manteniment (malgrat tot el que s’ha dit) fins al 2002-2003 quan es va cedir a REE.

¿Això vol dir que si ara torna a les seves mans hauran de fer grans inversions per adequar-la?
Bé, en cas d’haver-ho de fer, no seria cap problema. Per al transportista, inversió feta és inversió retribuïda per l’Estat. La diferència entre el transportista i el distribuïdor és que el segon té una bosseta de diners que independentment del que faci són només aquells. Ja voldríem nosaltres com a distribuïdors tenir el tracte que té el transportista.

Es desprèn de les seves paraules que estan especialment queixosos...
Tothom reconeix que l’activitat de la distribució no té la retribució adient a Espanya, ja que és de les més baixes d’Europa. Aleshores el que no podem pretendre és tenir unes xarxes de distribució d’excel·lència amb unes retribucions tan pobres.

Quina retribució reclamen?
Nosaltres no diem que hagi de ser un negoci de grans rendibilitats però sí d’un nivell que permeti fer allò que s’ha de fer, invertir. Posem per cas d’un 7%. Per fer comparacions, el 2006 hi va haver un dèficit de les elèctriques de 324 milions i per al 2007 es preveu que arribi a 3.000 milions. El cost de la distribució, el 2006, va ser de 3.540 milions i 4.299 el 2007. En generació es passarà de 13.000 a 19.000 milions. Però el més significatiu és que el règim especial (renovables) estava en 3.800 milions l’any passat i per enguany es preveuen 5.394 milions. Això demostra que actualment té més retribució el règim especial que tota la xarxa estatal de distribució.

La solució per on passa?
Hem donat suport a una activitat, la de distribució, perquè entenem i compartim la seva necessitat de ser, però quan la seva retribució va caient dia a dia i més en un moment en què s’han d’ajustar costos en totes les activitats, no pot ser que no ens proporcioni una rendibilitat mínima.

Però cap govern s’atreveix a augmentar les tarifes...
En l’última dècada, la tarifa elèctrica es manté en nivells constants mentre el PIB creix a nivells molt superiors. A més, amb una tarifa tan feble s’incentiva encara més el consum quan el que caldria seria un gran estalvi energètic. En canvi, el gas i altres primeres matèries es van apujant però l’impacte que tindria l’augment del rebut de la llum en una societat electrodependent és enorme tan a nivell domèstic com industrial. Tinc l’esperança que serem capaços de trobar un nou model tarifari basat en un millor ús de l’energia elèctrica, potser penalitzant el consum energètic a hores punta i afavorint-lo a les hores vall. Aleshores, amb les infraestructures que tenim i modificant una mica el comportament de l’usuari, seríem molt més eficients. Malgrat aquest escenari, com a gran grup que som, hem tirat endavant importants inversions en distribució a Catalunya i ho seguirem fent.

¿Això vol dir que el pla Tramuntana tindrà continuïtat en la nova Endesa?
La paraula clau és nova, la nova Endesa. El projecte empresarial està molt focalitzat a garantir el subministrament energètic, amb la sostenibilitat aplicada a qualsevol activitat. Aquestes sensibilitats ja es tenien a Fecsa Endesa però ara es reforçaran. I en aquesta línia té cabuda una segona fase del pla Tramuntana com un conjunt d’infraestructures que acompanyin el creixement de tot el país, no només en l’entorn metropolità.