L'informe del Banc Mundial (1962)

El març de 1961, un grup d'experts del Banc Mundial es va desplaçar a l'Estat espanyol amb l'objectiu d'elaborar un informe sobre l'economia espanyola. El Banc Mundial, o Banc Internacional per a la Reconstrucció i de Foment, (BIRF), és un banc industrial públic creat el 1944, com a agència de les Nacions Unides. L'Estat espanyol no entrà com a soci en el Banc Mundial fins al 1959. Els estats democràtics que havien guanyat la II Guerra Mundial no l'havien admès el 1944. La raó era simple: la dictadura espanyola del 1939 no oferia, en els seus intents de controlar i dirigir l'economia espanyola, les més mínimes garanties de transparència. Per al BIRF, la fiabilitat dels polítics i tècnics espanyols de la dictadura era escassa, o nul·la.

Sortosament, Joan Sardà, economista de l'Institut d'Investigacions Econòmiques de la Generalitat de Catalunya als anys trenta, i economista del banc central de Veneçuela els anys 1950, havia establert contactes amb el BIRF, a Washington, en nom del govern veneçolà.

El 1957 el govern de Madrid, que havia dut l'economia espanyola al límit del col·lapse, el va anar a buscar a Caracas per encarregar-li la direcció del servei d'estudis del Banc d'Espanya. Posat a treballar, Sardà va explicar, amb la senzillesa que el caracteritzava, que l'economia espanyola, per sobreviure, havia de canviar molt. Ara bé, el que és important és que aquesta afirmació la fes una autoritat politicoeconòmica mundial com era el BIRF.

Llegir l'informe de 1962 és molt instructiu. D'una banda, és una elegant descripció de la irracionalitat, la ineficàcia i la corrupció intrínseca dels mecanismes de la política econòmica iniciada el 1939, adreçada, justament, al govern espanyol.

D'altra banda, hi ha propostes que responen a les necessitats de l'economia catalana, implícitament definida com a motor del conjunt espanyol.

Els grans temes de l'informe són el transport, l'agricultura, la indústria i l'educació.

-Carreteres. La proposta estel·lar: “L'única construcció necessària en un futur pròxim és l'autopista de l'est, des de la frontera francesa fins a Múrcia, travessant les zones de més densitat de trànsit”. La construcció, per etapes: primer, “el tram de Barcelona fins a la frontera”.

-Agricultura. La política de modernització agrària proposada, feta per “oficines regionals, per tal d'alleugerir el treball del Ministeri d'Agricultura, i fer planificació intraregional i interregional”. És a dir, el BIRF proposà polítiques interregionals! 50 anys més tard, l'Arc Mediterrani.

-Indústria. Aquí, el BIRF és contundent: “La legislació de 1939 [l'autorització prèvia de les inversions i la declaració d'interés naciona...] havia d'eliminar-se, o com a mínim, aplicar-se automàticament a totes les empreses”. Calia foragitar el control arbitrari de les inversions industrials.

-Educació. Les posicions són clares: “L'ensenyament primari hauria d'ampliar-se per arribar a tots els que estiguin en edat escolar (6-12 anys). La seva qualitat hauria de millorar”. L'ampliació fins als 14 anys, “supeditada a la millora del sistema existent”. Pel que fa a la creació d'escoles d'enginyeria: “Suggerim que podria obtenir-se una millor distribució… mitjançant la localització dels nous centres fora de Madrid”. El BIRF fa una proposta de localització original: diu on no s'han de localitzar les escoles d'enginyeria!

Pel que fa al finançament de l'economia, l'informe va directe als temes clau:

1). “Al sector públic [de 1962] existeixen 1.600 organismes autònoms”. El BIRF suggereix que presentin d'una forma més clara els seus comptes.

2). “Ha arribat el moment de modificar les normes que obliguen les caixes d'estalvis a invertir en fons de l'Estat el 65% dels increments dels seus diposits”.

3). “Les caixes poden agrupar-se pel finançament a llarg termini del desenvolupament regional”. El BIRF suggereix a Madrid que faci regionalisme!