Editorial

Som a les portes d'una tardor que no ens portarà gaires alegries. Aquells indicadors que llegíem els darrers mesos que explicaven que l'economia catalana havia començat la recuperació ara apunten que la millora serà molt lenta. Caminem, doncs, cap a una tardor de letargia econòmica. La vaga general del 29-S convocada pels sindicats contra la reforma laboral i el relleu a la cartera de Treball i Immigració tampoc no ajuden gaire a crear un clima favorable a la recuperació.

El principal problema és el fort endeutament existent, tant en l'àmbit de l'administració com de l'empresa, o en les mateixes famílies. El consens dels experts reclama que és urgent eixugar el fort endeutament i que seria molt aconsellable no tornar a l'alegria desmesurada del crèdit. L'apujada de l'IVA tampoc ha estat una bona notícia de cara a reactivar el consum. La bona notícia, per altra banda, és que una part del món empresarial s'ha retrobat amb els beneficis, un aspecte clau per generar futures inversions en l'activitat productiva.

A més a més, tampoc acompanyen les previsions que fan els organismes internacionals.A tall d'exemple, la Comissió Europea espera que l'Estat espanyol tanqui el 2010 encara en recessió, amb una caiguda del producte interior brut (PIB) d'un 0,3%, una xifra ben allunyada de la d'Alemanya, que preveu tancar l'any amb un 3,4%, i la mitjana de la zona euro, amb un 1,7%.

Caldrà veure la repercussió de la vaga general del 29-S i si la reforma laboral aprovada recentment serveix per estimular la creació d'ocupació i la reducció de l'atur, el doble amb diferència de la mitjana europea. Aquest és, precisament, un dels principals problemes de la situació econòmica catalana i espanyola.

Per tenir una economia competitiva en què prevalguin l'excel·lència i la qualitat dels productes i serveis que produeixen les empreses, cal persones ben formades amb un nivell d'estudis adequat a les necessitats que demana la societat. Per arribar al punt més idoni de coneixement i talent, la universitat hi té un paper no només inqüestionable, sinó determinant.

Però els alumnes que formen part de qualsevol de les facultats triades han de tenir un bon programa, els millors professors, instal·lacions modernes i altres aspectes bàsics perquè l'estudiant en surti ben preparat. El problema rau quan les universitats no reben els recursos econòmics necessaris per tirar endavant els seus plans d'estudi. Aleshores, és difícil entrar en les darreres novetats de recerca o sortir reforçats un cop acabi la crisi econòmica que plana, bàsicament, a l'Estat espanyol.

Segons el càlcul de les mateixes universitats, la Generalitat té pendent de transferir uns 245 milions d'euros d'acord amb el Pla de Finançament per la Millora de les Universitats Públiques Catalanes del 2006, un pla que va ser rebut amb molt entusiasme pel sector. Malgrat la crisi existent, cal avançar en el diàleg de les parts amb la finalitat que en el futur les empreses catalanes que s'alimentaran de treballadors provinents dels campus catalans puguin competir amb les empreses dels països europeus més avançades en els respectius sectors.