Els nous lideratges

Hi ha gent que, quan es parla de líders forts, arrufa el nas, perquè pensa en els líders populistes que han fet tant de mal a empreses i països que han cregut en els seus cants de sirenes. Tanmateix, només els que tenen les idees clares i són forts tenen l'energia i la possibilitat real d'endegar canvis profunds –i carregar-se a l'esquena l'empresa o el país– per dur-los a la pràctica. Si de cas, els problemes sorgeixen al final del seu cicle, quan es volen perpetuar més enllà de l'obra per la qual han de ser recordats.

Actualment, les habilitats necessàries del líder no han canviat tant com ho han fet les exigències d'un entorn globalitzat, ni el nombre ni la influència dels col·lectius –el públic d'interès– afectats per l'empresa. No sembla una tasca a l'abast d'un sol individu, ja que el líder d'avui dia ja no és capaç de digerir l'allau d'informacions que es generen ni tampoc no pot ser un especialista en tots els àmbits que tracta. Un equip competent i cohesionat al darrere i la potenciació de líders en rangs inferiors són dues condicions imprescindibles per a l'èxit de l'estratègia i de la seva continuïtat més enllà de la seva persona. Un cop assolit el gran objectiu, ha de saber cedir el relleu. Ara bé, ningú com el líder ha d'encarnar les ànsies i els valors de l'organització, que són els de la seva gent. Per a un líder empresarial, l'impuls es traduirà sobretot en valors econòmics (rendibilitat, quota de mercat, solidesa financera, innovació...) i malament rai si només pensa a curt termini; per a un líder polític amb altres valors a més dels econòmics, el termini hauria de ser llarg i l'ètica, impecable. Tots plegats, amb uns horitzons, explícits si pot ser, ben definits!