editorial

“Voldràs que fem una factura per aquest servei?” Quantes vegades no ens hem trobat, a títol personal, amb aquesta disjuntiva davant de la pregunta del qui ens fa una feina puntual. Doncs la realitat és que el pes de les feines no declarades en el producte interior brut (PIB) ja és el 23% del total, percentatge que duplica la mitjana europea. I no només això, sinó que com a conseqüència de la crisi econòmica l'economia en negre evoluciona a l'alça. Segons els càlculs que fa el Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda, l'economia submergida de l'Estat espanyol estaria entorn dels 240.000 milions d'euros, una xifra esgarrifosa que dificulta els ingressos públics en un context de forta crisi.

Algunes fonts asseguren que aquesta tolerància cal imputar-la a un model cultural, és a dir, a una manera mediterrània de fer les coses. El cert és que bona part del col·lectiu que està immers en la dinàmica il·legal de no declarar el que marca la llei s'ha vist expulsat del mercat de treball per la crisi. Un fet que en un moment de recessió ja va bé perquè serveix de coixí, ja que aquesta realitat actua com a para-xocs social davant una oficialitat tan elevada de l'atur, el 20% a l'Estat espanyol.

És evident que les administracions no tenen com a prioritat la lluita contra l'economia en negre o la utilització de la popular caixa B. Cal recordar que algunes fonts afirmen que si la lluita contra el frau fiscal fos encara més eficient -i no només a Catalunya- es podria ingressar 38.500 milions d'euros extres. L'administració ha de fer la seva feina, els empresaris han de complir la llei i els ciutadans han de ser conscients de les seves obligacions.

L'Anoia porta massa temps en dic sec i sense rumb clar. La comarca, un territori bàsic per entendre el passat industrial de Catalunya, fa temps que viu de les glòries passades, desorientada i sense un camí clar per afrontar el seu futur. Circumstàncies que no han fet sinó agreujar els problemes econòmics. Això està començant a canviar. Aprofitant la celebració de la Fira de Setembre d'Igualada, capital de la comarca, s'ha presentat el pla estratègic de la comarca, promogut pel Consell Econòmic i Social de l'Anoia. Primer s'ha de dir que la iniciativa suposa una sacsejada col·lectiva, un acte d'autocrítica i un deixar de costat un victimisme que no porta enlloc. En segon lloc, marca un rumb per als pròxims anys, que, més enllà dels encerts, té el valor de ser un exercici de reflexió sobre els actius de la comarca i una decidida actuació per aglutinar els esforços que s'estan fent però de manera dispersa.

Com molt bé assenyala el pla estratègic, la clau és atreure nous sectors emergents en els quals la comarca pot tenir coses a oferir, com ara el medi ambient, la logística o els serveis. Però també saber aprofitar tot el bagatge industrial i emprenedors en sectors tradicionals que s'estan reconvertint per la via de la innovació i l'aposta per la qualitat. L'Anoia sap que és la comarca mateixa la que ha de lluitar pel seu futur, però també que no ho pot fer tota sola. Però el suport no acaba d'arribar amb prou visibilitat i, avui dia, l'Anoia, entre territoris amb molt caràcter com ara el Penedès i el Bages, no acaba de tenir una personalitat pròpia. Per això el pla situa com una de les prioritats la comunicació. L'Anoia ja té un pla.