El valor afegit de pertànyer a Bufalvent
La gestió de l'associació d'empresaris del polígon de Manresa ha transformat un espai en degradació fa vint anys en un model a exportar
Al polígon Bufalvent de Manresa (Bages) estan d'enhorabona. Després de sis anys batallant-hi, ben aviat posaran data a la construcció de l'escola bressol. Es dirà Bressolvent i facilitarà a una part dels prop de 5.000 treballadors del polígon conciliar millor la vida laboral i familiar.
L'escola bressol és el resultat d'un conveni públic-privat entre l'Ajuntament de Manresa i l'associació mateix: “Les empreses de Bufalvent són les que aporten el capital suficient que correspondria a l'Ajuntament, ja que la resta ho aporta la Generalitat, però per problemes d'endeutament municipal encara no hi ha data concreta”, explica Joan Llansó, president de l'associació.
És la darrera conquesta de l'Associació d'Empresaris de Bufalvent després d'haver assolit amb èxit la implantació de la fibra òptica. La Generalitat va escollir el polígon del Bages per fer la prova pilot del nou programa Banda Ampla Industrial, que té com a objectiu connectar fins a 35 polígons industrials de Catalunya abans del 2011 i al qual Governació ha destinat 16,6 milions d'euros. Inicialment hi ha deu empreses usuàries, de les 300 que hi ha al polígon, que disposaran d'una connexió de 50 Mbps, serveis de veu i servei de videovigilància del polígon.
bona salut.
ABANDONAMENT.
Com qualsevol altra comunitat de propietaris, l'entitat es finança amb unes quotes semestrals que abonen els membres –actualment més del 80% de les empreses del polígon són a l'associació–. Aquesta aportació no arriba per a les despeses de seguretat, que es cobren a part i l'import està en funció de les necessitats de cada empresa. En qualsevol cas, és l'esforç econòmic més important, segons reconeix el president de l'associació. “La seguretat és un fet diferencial important del nostre polígon respecte d'altres, la considerem essencial, i més en els temps que corren. I solidària: com més socis aporten les seves quotes de seguretat, més mitjans podem abocar-hi, alhora que si algun associat passa per dificultats, es manté la vigilància encara que no aporti res durant un període que s'acorda”. I és que Bufalven, com la resta del panorama econòmic català, està patint una crisi que ha colpejat durament les empreses del polígon, un espai amb activitats molt diversificades però on predominen els sectors del transport i metal·lúrgic.
A part de les quotes, l'associació ha signat diversos convenis per implicar l'Ajuntament de Manresa en el manteniment de l'espai col·lectiu, principalment la jardineria i la pavimentació. Ara l'associació s'ha marcat la fita de millorar els accessos. “El problema és que no n'hi ha –explica Llansó–. Els accessos no estan pensats per accedir al polígon a peu amb la seguretat necessària per als vianants. Per nosaltres és una prioritat l'adequació, com també millorar la sortida en vehicle a la carretera de Barcelona-Vic”. Cal pensar que un 60% dels treballadors del Bufalvent tenen la residència a Manresa i el 40% restant, en altres localitats de la comarca.
MOBILITAT.
Bufalvent és una rara avis del nostre ecosistema empresarial. Les persones del sector el tenen com a referent i com un model exportable a altres polígons. Que la Generalitat l'hagi escollit per inaugurar el programa de la fibra òptica no és casualitat.
Fa vint anys un grup d'empresaris va posar en marxa una associació per atacar els problemes que el temps i la falta d'atenció havien ocasionat. Aquest espai de cooperació ha significat la fi de la degradació del polígon. Avui dia, “ser una empresa de Bufalvent és un valor afegit”, afirma Llansó.
