Com innovar tradicions

De crema, del tou i de xocolata. Com cada any, seran els triomfadors de les sobretaules nadalenques. Innovar en el món dels torrons és complicat, però les quatre empreses d'Agramunt que s'hi dediquen no tiren la tovallola. El problema no és el producte: la matèria primera és en aquest cas molt versàtil, sinó el costum. “El públic és molt clàssic. Una cosa és provar un any un torró de cafè i l'altra, consolidar el producte”, explica Ramona Bertran, gerent de Torrons Roig. De tota manera, la diversitat d'aquests dolços es fa evident fent un tomb per la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra, que se celebra aquest llarg cap de setmana a Agramunt. Són 150 estands i parades sobretot de productes alimentaris, però amb el dolç com a referent. No en va en aquesta vila urgellenca el torró dóna feina sis mesos l'any a 150 persones, que n'elaboren unes 200 tones anuals tot intentant innovar a partir de receptes que vénen, almenys, de principi del segle XIX. Les vendes anuals sumen uns 13 milions.

Des de fa dos o tres anys, les empreses d'Agramunt han presentat línies de torrons fets amb matèries primeres certificades com a ecològiques, sense gluten i sense sucres afegits. Una de les més agosarades és Torrons Lluch, que és la més petita però que produeix la meitat amb el segell d'ecològic. “Ho vam fer per convenciment moral, però el torró i la xocolata ecològics són encara els grans desconeguts”, explica el propietari, Àngel Lluch. En l'àmbit del sector, suposa menys del 2% de les vendes. “Ara, el client és molt fidel, i nosaltres en venem més que de convencional”. Pel que fa al torró sense sucres afegits, l'escullen un 3% de consumidors “preocupats pel sucre i gent que es cuida molt”, segons Bertran. En xocolates, el mateix. David Fabre, director comercial de Xoco-Ter, afirma: “Aquests productes no han arribat encara prou al consumidor. L'aposta de les grans superfícies pels productes light ha generat una desconfiança cap a les produccions artesanes sense sucre ni gluten”. Això sí, la diferenciació en qualitat continua sent la recepta per assolir l'èxit en un mercat tradicional en què l'artesania ha guanyat pes durant els darrers anys enfront de la producció industrial.

I diferenciar-se també és el que busca el comitè organitzador de la fira. “Fa 22 anys, quan vam passar de ser mercat a fira, n'hi havia molt poques, d'agroalimentàries, i el producte artesà era una novetat. Ara se'n pot comprar tot l'any”, assenyala l'alcalde, Amadeu Padullés. Enguany, la durada de la mostra s'ha escurçat un dia per reduir costos i ha quedat en tres jornades, amb divisió d'opinions entre els expositors.