La lluita dins Nissan

Els treballadors i les treballadores de Nissan vam ser objecte, a finals del 2008, d'un atac frontal a l'ocupació amb la presentació d'un ERO d'extinció de contractes i una possible deslocalització encoberta de l'activitat industrial de Nissan a Catalunya.

Això hauria suposat una pèrdua de llocs de treball en l'empresa principal i en les empreses proveïdores i subcontractades de Nissan, un fet que hauria provocat una pèrdua irreparable de teixit industrial en aquest país.

CCOO va tenir clara des d'un primer moment aquesta possibilitat de deslocalització de l'activitat i va decidir posar-se al capdavant del conflicte iniciat i liderar un procés de mobilitzacions conjuntament amb els treballadors i les treballadores per fer arribar a la societat i al govern de la Generalitat la gravetat de la situació.

Només la mobilització contundent i incansable dels treballadors de Nissan va aconseguir la retirada de l'ERO i l'obertura d'una taula de negociació que ha donat els seus fruits amb la consecució d'un pla industrial de futur que comporta més de 650 milions d'euros d'inversions i l'adjudicació de dos productes nous. Aquest referent ha de servir als treballadors com a estímul per lluitar contra tot atac que es vulgui perpetrar contra la classe treballadora, sabent que la unitat en la lluita és garantia d'èxit en els objectius que ens marquem.

En aquests moments d'atacs patronals continuats que busquen treure rèdits de la crisi a través d'idees com l'abaratiment de l'acomiadament i la desregularització del mercat laboral, els treballadors i les treballadores hem de mobilitzar-nos com l'única eina possible de reivindicació pel manteniment dels drets laborals i per una ocupació estable i de qualitat.

La solució a la crisi no és l'aplicació de velles receptes com les plantejades per la patronal o per la congelació salarial, només sota la base d'inversions en innovació i desenvolupament, en formació dels treballadors, en una política activa de prevenció de riscos laborals, en ocupació estable i de qualitat i avançant en plans d'igualtat s'assolirà la competitivitat necessària respecte als països emergents.

El Primer de Maig els treballadors i les treballadores hem d'omplir els carrers i reivindicar el canvi de model agressiu del capitalisme neoliberal; és el moment propici per realitzar-ho, els poders públics han d'escoltar els treballadors i definir-se clarament en contra de tota mesura encaminada a retallar els drets laborals i socials, donant suport clarament a les propostes coherents dels sindicats.