Empreses

Mango planeja obrir 250 noves botigues l'any a la Xina

La cadena de moda aspira a convertir-se en el tercer grup tèxtil del món i duplicar la facturació en 4 anys

“No estem ni al 30% de les nostres possibilitats de creixement”

Xina és un mercat preferent per a la cadena de moda Mango. El president i fundador de la firma, Isak Andic, ha avançat que planegen obrir una mitjana anual de 250 botigues només en aquest país. “El nostre sostre és el cel. No estem ni en el 30% de les possibilitats de creixement”, explicava Andic a un col·loqui que va organitzar la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC) i La Vanguardia aquest divendres a la capital catalana. Actualment Mango suma 100 botigues al mercat xinés, país on viuen 1.600 milions d'habitants i que creix a passos agegantats amb centres comercials que obren quasi a diari.

Enguany la cadena de roba catalana ja ha aconseguit una xifra rècord que és inaugurar més d'una botiga al dia (400) arreu del món. Andic ha avançat que l'any que ve s'han posat la fita d'obrir-ne fins a 500.

Mango, que va començar sent una petita botiga de roba multimarca al carrer Portaferrissa de Barcelona, aleshores sota el nom Roxy, va tancar l'any 2009 amb 1.390 punts de venda en més de 100 països de tots els continents.

AL PÒDIUM.

Les aspiracions del seu president i fundador són convertir-se en una de les tres empreses tèxtils més importants del món. Ara ho són H&M i Zara. A més d'aquest ambiciós pla d'obertura de botigues en mercats estratègics, la firma té previst ampliar la seva activitat amb noves línies de negoci.

Per tot plegat, en els propers quatre anys, la cadena, com va avançar el seu president, s'ha marcat l'objectiu de duplicar la facturació, que aquest any preveu que serà de 1.650 milions d'euros.

La internacionalització s'ha forjat, doncs, com un dels punts clau en aquest creixement i també, segons Andic, per esquivar la crisi. De fet, si a l'any 2000, el 40% de la facturació de la cadena provenia del mercat espanyol, enguany la xifra s'ha reduït al 18%. Així que mentre el consum al mercat local s'ha estancat, a d'altres com Turquia, els percentatges de creixement han estat propers al 40%.

La cadena amb seu a Palau Solità i Plegamans (Vallès Occidental) dóna feina a 10.000 persones directament i a 25.000 més indirectament. La producció segueix el mateix esquema global que la distribució. Xina copa ara el 50% de la confecció de la roba i complements sota la marca Mango. El 50% restant es reparteix entre Turquia (18-20%), resta d'Àsia (10%), Europa de l'Est i el nord d'Àfrica.

Els percentatges, però, podrien variar en un termini relativament curt. Andic ha revelat que estan començant a estudiar alternatives a la producció a Xina. “Està seguint els passos de Japó i d'aquí poc serà un país que produeixi alt valor afegit”, deia al col·loqui.

NAU LOGÍSTICA.

En la seva estructura logística, Mango té pendent la construcció d'un nou centre de distribució a Catalunya, que fa anys hauria d'haver posat en marxa. El president Isak Andic va explicar que els retards en la concessió de llicències de l'administració local i autonòmica han fet ajornar la inversió quasi una dècada. L'any passat, finalment, van obtenir l'autorització per construir una nau logística en un terreny de 500.000 metres quadrats a Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental). “Això ha fet que ens costés molts diners i que haguéssim d'obrir set centres més a Catalunya”, es lamentava Andic.

El patró que ha fet servir l'empresa per sortir de la crisi i a més no patir-la ha estat, segons Andic, controlar, distribuir, ser una empresa vertical, haver assolit socialitzar la moda i tenir marca i un objectiu ben definit.

Però no sempre han anat tan bé les coses a la firma. L'any 2000, com va reconèixer Andic, no va dosificar suficientment les inversions a les botigues i va haver de fer marxa enrere en la seva estratègia de creixement.

De desconegut a cap visible

El fundador de la cadena Mango, Isak Andic, és el perfil de l'empresari fet a si mateix. D'origen turc, va venir amb la seva família a Barcelona quan era un nen i amb 18 anys anava pels mercats venent roba. La seva ambició i la visió del negoci el van ajudar a construir la segona empresa més exportadora d'Espanya. Fins fa poc, es resistia a fer-se veure en persona i poca gent li posava cara. Fa uns dies ha estat nomenat president de l'Institut d'Empresa Familiar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.