Full de ruta en tres minuts

Fins fa vint anys, ser a Espanya, per les empreses catalanes i els seus treballadors, sortia a compte perquè representava un mercat important. Els darrers anys, amb la integració a la UE i la globalització, el mercat és el món sencer.

Els catalans patim un espoli fiscal que suposa 60 milions d'euros diaris, implica que la meitat dels impostos que paguem a Espanya no es reverteixen  a Catalunya, i sobre el pressupost de la Generalitat equival a un 55%; o sigui que quan siguem Estat podrem gaudir d'un 55% més de pressupost per fer polítiques en sanitat, pensions, educació, infraestructures, cultura, etc., que no podrem mai gaudir si continuem a Espanya. L'Estat propi ens convé, doncs, a tots i només amb un estat aconseguirem tornar a ser competitius en l'economia global, apostar per un nou model de competitivitat propi diferent a l'espanyol i esdevenir  de nou un motor d'Europa. La pregunta és:  volem ser una Holanda o per contra, un Portugal?

Les eleccions del 28-N les podem convertir en històriques. Només ens cal obtenir 68 diputats independentistes que en substitueixin 68 d'encaixistes. És un canvi de cadires. És un canvi dels que han portat Catalunya a la greu situació econòmica i de desconfiança  actual  per nous diputats que presentin al Parlament la proclamació unilateral d'independència.  Amb només 1,3 milions de vots podem fer aquesta gesta. Substituir polítics que fa 30 anys que són al Parlament per  una nova generació de polítics compromesos a presentar, explicar i guanyar la declaració d'Estat.

O sigui que si els manifestants que vam ser el 10-J als carrers de Barcelona votéssim tots opcions disposades a proclamar la independència al Parlament podríem esdevenir independents ben aviat. Això només depèn de nosaltres, no dels espanyols ni de ningú més. Els processos democràtics al segle XX a Europa, tenen el suport dels països democràtics, o sigui, la majoria.

Efectivament sembla difícil  pensar que en les properes eleccions s'assoleixin aquests 68 diputats, però no ho és tant, pensar que els  5, 10 o 20 diputats independentistes que surtin tindran la possibilitat d'utilitzar els mitjans de comunicació per convèncer en el proper cicle electoral  la majoria necessària per declarar la independència.  Només es tracta d'explicar l'argumentari que el Cercle Català de Negocis ha posat a disposició de tots els catalans, fer-ho cada dia i en tots els espais possibles. Hem d'aconseguir que el proper Parlament tingui el màxim nombre de diputats independentistes, i a més no ha de preocupar que siguin de diferents formacions, sinó al contrari, més formacions implicarà més competència entre elles i per tant la necessitat de produir diferents punts de vista sobre el mateix objectiu comú.

Només depèn de vostè, lector, i  de tots els que pugui convèncer per fer un acte tan senzill com aquest: anar a votar. S'hi ha d'anar per posar fi al conflicte que ja fa massa que dura. El conflicte no és bo per al negoci i el conflicte permanent, pitjor. Catalunya necessita l'Estat propi per recuperar la confiança en el país. Tenim un país maltractat, espoliat i cansat.