El Primer de Maig més reivindicatiu
La crisi fa sortir al carrer un miler de persones a Girona, el doble que fa un any, per reclamar treball estable i protecció social
«Vivim una situació més complicada que anys anteriors. Estem ja al 19% d'atur i cada cop més gent està desprotegida. Per tant, demanem dos punts bàsics, que ara ho són més que mai: treball estable i protecció social», va manifestar Dolors Bassa, secretària general de la UGT a les comarques gironines. La comitiva va sortir a les dotze del migdia de la plaça de la Independència i, després de recórrer el centre de la ciutat, va finalitzar a la plaça del Vi, on van parlar els secretaris generals dels dos sindicats. «Pot intensificar-se la falta de cobertura dels treballadors. Per això exigim que, d'una vegada per totes, l'administració faci efectiva la renda mínima garantida», va reclamar Bartomeu Compte, màxim dirigent de CCOO a les comarques gironines.
Empreses protagonistes
En els parlaments finals, els dos secretaris generals van tenir paraules de suport vers els treballadors de les empreses gironines que estan immerses en processos de tancament o de retallades de plantilla. Van sonar noms com ara Trety, Aconda, Hutchinson, Tallers Casals i Simon. Aplaudiments i crits de suport va ser la resposta del miler de persones concentrades a la plaça del Vi. L'acte es va tancar amb La Internacional i Els Segadors.
A Barcelona, un dia més festiu que no pas combatiu
e. garciaA cavall entre l'ombra de la crisi i la del pont festiu, la manifestació del Primer de Maig dels sindicats majoritaris va aplegar ahir a Barcelona més de 40.000 persones, segons els sindicats, i només 9.000, segons la Guàrdia Urbana. Les absències més destacades van ser les de les grans empreses en lluita del sector de l'automoció, com ara Nissan i Seat, però sí que hi van ser Inoxcrom, Cadbury i Aismalibar, a banda de grans grups de treballadors d'origen immigrant, que mai fallen en el Primer de Maig. Els secretaris generals dels dos sindicats majoritaris a Catalunya, CCOO i la UGT, van alertar la patronal que no acceptaran cap intent de retallar els drets dels treballadors i, als assistents, els van voler treure de dubtes: «Que no ens enganyin: la crisi l'ha provocat el capital», van dir. El ministre de Treball, Celestino Corbacho, que va visitar els sindicats a l'hora de dinar, va insistir a dir que el govern no incentivarà l'acomiadament fent-lo més fàcil i que qualsevol reforma del mercat laboral s'ha de discutir amb diàleg social i amb consens.
Aconda Paper de Flaçà atura la producció
L'empresa Aconda Paper de Flaçà ha aturat totalment la producció i ha donat vacances remunerades a tota la plantilla. Tan sols hi ha un servei mínim, d'una desena de persones al dia, que fan tasques de manteniment. Així ho va explicar el president del comitè d'empresa, Joan Brugué, que juntament amb una bona representació de treballadors va assistir a la manifestació.
Segons Brugué, a finals d'aquest mes de maig s'ha de definir el futur de l'empresa. «O trobem un inversor o tanquem», va dir. De moment, encara no hi ha resolució del titular del jutjat mercantil pel que fa a la liquidació de l'empresa, però s'espera que hi doni llum verd d'aquí a pocs dies. Són uns tràmits que s'inicien després que la companyia belga Intermills decidís fer-se enrere i no complir l'acord de compra d'Aconda, que suposava la salvació de la paperera gironina i dels seus 240 llocs de treball.
«Exigim menys paraules, més fets i solucions de seguida. Continuarem lluitant, estem vius!», va dir Brugué, que es va dirigir al miler de manifestants que hi havia a la plaça del Vi, els quals de manera unànime van mostrar la seva solidaritat amb els treballadors d'Aconda. «Tancar Aconda suposa una despesa de set o vuit milions. Salvar-la, només tres. Senyors Montilla i Huguet, facin números!», va exclamar un representant de CCOO i treballador d'Aconda.
Rebuig a l'oferta de Hutchinson
D'altra banda, la plantilla de Hutchinson de Palamós es va reunir ahir en assemblea per decidir si acceptava la proposta de l'empresa d'indemnitzar amb 35 dies per any treballat i un màxim de 20 mensualitats els 181 afectats per l'expedient de regulació d'ocupació. La plantilla va rebutjar l'oferta perquè la troba «insultant». La setmana que ve es continuarà negociant.
