El «viacrucis» de la navegació

Navegar pel riu Ebre no és una activitat senzilla. Però no només perquè el cabal del riu sigui insuficient o perquè les algues s'enganxin als macròfits de l'embarcació o perquè no trobis embarcadors amb els serveis mínims (aigua, llum, gasoil, etc.), sinó perquè les competències estan disperses entre les diferents administracions i hi ha casos en què els usuaris no saben ni a qui s'han d'adreçar per aconseguir un permís. I així es va posar de manifest en la taula rodona dedicada a la navegabilitat que es va celebrar dijous en el marc de la Trobada d'Economia de les Terres de l'Ebre. Joan Manel Sanz, un dels socis de Badia Tucana (l'empresa que opera al pantà de Riba-roja), va exposar el seu periple empresarial. «Hem estat vuit anys en una situació d'alegalitat, les nostres embarcacions no tenien les corresponents autoritzacions per navegar pel riu», va explicar Sanz, que va detallar la contradicció que, mentre que tenien un certificat per poder navegar per tot Europa, no podien fer-ho a Catalunya. Enguany, sembla que després de tant insistir-hi, Badia Tucana ha aconseguit que Capitania Marítima els faci un certificat per les seues cinc embarcacions. «Ara només falta que la CHE ens done el permís», va dir Sanz amb resignació. Per la seua banda, la directora de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), Genoveva Margalef, va reconèixer els entrebancs amb què topa la navegació per l'Ebre, tot i que va matisar que el govern de la Generalitat ja ha posat el fil a l'agulla per resoldre-ho. «Les autoritzacions per poder navegar tarden molt a arribar, si és que arriben, i per això reclamem un decret de traspàs de competències a l'Estat, per poder-ho gestionar des d'aquí amb més agilitat», va assenyalar Margalef. Una agilitat que el soci de Badia Tucana va reclamar a l'administració. «Nosaltres ens hem de dedicar a buscar clients, no a barallar-nos amb l'administració», va lamentar Sanz.