Font de riquesa

El turisme és una de les principals fonts de riquesa de Catalunya. També de les comarques gironines. Però el sector no està content. La prova és que en el Dia Mundial del Turisme, que es va celebrar només fa un mes i mig, el president de la Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona assegurava que tenen la “sensació” que el sector “és l'ase dels cops”. La contenció de la despesa ha fet caure els ingressos “en picat, sobretot de restaurants i terrasses d'estiu”. “Ens hem ajustat als preus, hem hagut de retallar plantilles, però tot i així els comptes d'explotació han tret fum”, va dir.

La crisi ha fet mal el sector, tot i que a l'administració li ha costat reconèixer-ho. El mateix conseller, Josep Huguet, fa uns tres anys assegurava que el turisme és un dels sectors que “resistiran més bé la crisi”, tot i que uns mesos més tard, ja reconeixia que “està en plena forma” però “ no pot amagar que sent la crisi”. Receptava aleshores apostar pel turisme local per compensar el descens de l'estranger. Però el turisme ha anat baixant a les comarques gironines (l'estranger i el local) i sector cada vegada està més “tocat”.

Que el sector necessita canvis, és cert. Que cal un salt qualitatiu per afrontar la gran competitivitat que hi ha amb altres destinacions turístiques, també. Que cal “vendre originalitat” com a recepta contra la crisi, ningú no ho posa en dubte. “El nou turisme no està basat en hotels, restaurants i paisatge. Ara també cal gestionar el temps lliure de les persones”, diuen els entesos o “la innovació i la internacionalització són peces claus”, diu sovint Huguet. Tot això és cert. Però potser algú –sector privat o administració o conjuntament si cal– ho hauria de començar a materialitzar i no deixar que totes aquestes bones intencions quedin com a simples titulars als mitjans de comunicació.

Cal reconèixer que les administracions locals –ajuntaments, Patronat de Turisme– i les mateixes empreses s'estan movent per donar a conèixer l'oferta turística a l'estranger i aconseguir que augmenti el nombre de turistes a casa nostra. Ho fan a través de fires, publicitat o convidant periodistes d'arreu del món per conèixer les nostres contrades. Aquest estiu, per exemple, el Patronat de Turisme va fer publicitat de la demarcació a l'Estat francès perquè el d'aquest país era un turisme que aquests darrers anys havia baixat. I és cert que s'ha venut turisme cultural, turisme de golf, de senderisme i gastronòmic, entre d'altres; però desenganyem-nos, també s'ha venut el turisme de sol i platja i el Pirineu de Girona, perquè és el turisme que ha funcionat fins ara i continuarà funcionant a les comarques gironines. Només cal vestir-ho i saber-ho vendre, i que els establiments es posin al dia (que per sort n'hi ha molts que ja ho han fet). I si això no es fa, no val queixar-se com ha fet cada any el sector. Perquè s'ha queixat fins i tot quan les coses li han anat bé. I crec que té tota la raó el conseller Huguet quan diu: “Tenim una marca potent, que és Catalunya –jo hi afegiria «i la Costa Brava»–. I no cal inventar-ne de noves. El que hem de fer és crear productes vinculats a aquesta marca”. L'administració ha treballat pel turisme. Continua vigent el Pla Estratègic del Turisme a Catalunya per als anys 2005-2010, per “conèixer de forma integrada i sistematitzada la realitat existent”, “identificar les fortaleses i les febleses”, per “establir prioritats, marcar les directrius i definir els objectes bàsics per poder afrontar els reptes de futur” i “generar un pla d'acció estratègic que integri i coordini les actuacions a efectuar”. Entre els objectius també hi ha situar Catalunya com una marca turística que sigui reconeguda arreu, potenciar la qualitat de la formació especialitzada, impulsar un model de turisme que sigui ambientalment sostenible, i fomentar la consciència que el turisme és un factor que contribueix a endreçar el territori i que beneficia la població.

Aquests anys s'ha creat l'Observatori de Turisme, que recull les dades que dóna el sector, i l'ha liderat l'AGI, que entre altres coses ha treballat per potenciar l'aeroport de Girona. Si el sector turístic en general no està content, els responsables dels habitatges d'ús turístic s'enfilen per les parets pel decret que es va aprovar la setmana passada. Segons els responsables dels apartaments, el decret és “irresponsable” i s'ha elaborat sense comptar amb el sector. Diuen també que és “un campi qui pugui”, ja que “passa el mort als ajuntaments” i la “majoria no tenen els recursos per assumir la regulació ni la inspecció”. La majoria dels ajuntaments donen la raó al sector perquè creuen que no podran assumir la gestió. En canvi, la Generalitat diu els ajuntaments que “poden compensar amb les taxes els recursos que hagin de destinar al control”. En canvi, els que sí que estan contents són els responsables del turisme rurals. Esperen que la Generalitat aprovi el decret que ha de regular el sector i catalogar les cases.