Això ja s'acaba
Arribem al final d'any. La necessitat de calma als mercats ha passat amb un suport, més tebi del que ens hagués agradat, d'Europa. Sembla que s'apropa més claredat sobre el mecanisme de rescat o solidaritat que haurà de substituir l'actual fons europeu d'estabilització financera a partir del 2013. I s'ha suavitzat (no eliminat, com preferiríem) la proposta alemanya que incloïa la possibilitat de reestructuracions de deute sobirà immediat. Es treballarà en un model més proper al de l'FMI, que implica més marge de maniobra. En tot cas, mentre els mercats entenguin que el marge deixat a les reestructuracions de deute és relativament elevat, els riscs per a les cotitzacions del deute perifèric no baixaran significativament. I, mentre segueixi el soroll (que si eurobons, que si no...), la situació als mercats no millorarà notablement, si bé és possible que es vagi consolidant un pòsit que s'hauria de veure recolzat per altres notícies positives.
I, mentrestant, la clau seran les mesures dels països perifèrics, l'examen continu del mercat. En aquest sentit, el govern espanyol va reaccionar informant el mercat del que necessitava: més mesures d'ajust, que van pel bon camí, però que han de continuar amb la reforma de pensions i la reestructuració de caixes abans de final d'any.
Les paraules del BCE també van ajudar-hi, indicant que continuen comprant deute, encara que sense donar una xifra. Tot això va semblar suficient per al mercat. Les compres van pujar la setmana passada a 2.000 milions d'euros, màxim des de juny, si bé la quantitat encara va ser molt inferior a les registrades al començament del programa, al maig. Amb tot, abans de caure en la temptació de criticar, per garrepes, les compres del BCE, cal recordar que des del maig les adquisicions acumulades assoleixen gairebé els 70.000 milions d'euros. L'equivalent a les compres de 75.000 milions de dòlars al mes de la Fed serien uns 10.000 milions d'euros en el cas del BCE, ritme que gairebé s'assoliria amb el que ja es va fer la setmana passada.
Els missatges d'estímul han procedit també dels EUA. Primer va ser el recordatori de Bernanke que, si fos necessari, podria ampliar la QE2; després va arribar el missatge més influent d'Obama: acord amb els republicans per prorrogar per dos anys totes les retallades d'impostos de l'època de Bush (també per a les rendes superiors als 250.000 dòlars, en contra de la proposta dels demòcrates), retallada temporal del pagament de les cotitzacions laborals de les empreses i pròrroga de tretze mesos del subsidi de desocupació. En conjunt, es tracta d'un estímul fiscal (comparat amb el fet de no prorrogar les retallades d'impostos de Bush) d'un bilió de dòlars en els pròxims dos anys. Si es té en compte el que semblava probable abans de la negociació, l'estímul s'aproximaria als 200.000 milions de dòlars i podria suposar un creixement del PIB el 2011 i 2012 més gran, d'entre 0,3 i 0,5 punts percentuals. Òbviament, l'acord fiscal fa menys probable que la QE2 hagi de ser ampliada. La reunió de la Fed de demà pot aportar-hi llum.
Les referències polítiques seran les que continuaran marcant la pauta les pròximes setmanes: a part de la Fed i de les mesures d'ajust pressupostari irlandeses, dijous (i divendres), la clau se centrarà en el Consell Europeu, on previsiblement es discutiran els temes que generen polèmica –la creació del bo europeu i l'ampliació del fons d'estabilització financera–, amb Alemanya com el dolent de la pel·lícula. Nivells inferiors als actuals, fins i tot d'un 4%, ens semblaven bons per comprar. Als actuals: cal esperar perquè podria produir-se una lleu retallada (2%-3%) que s'hauria d'aprofitar per comprar.
Nicolás Fernández és director d'Anàlisi del Grup Banc Sabadell
