Crisi econòmica i transformacions a Lleida

Actualment a les terres de Lleida hi ha 129.015 treballadors assalariats repartits en 17.388 empreses, el que representa una mitjana de 7,4 per entitat. Això és indicatiu de la dimensió empresarial, inferior a la mitjana catalana. El 98% de les empreses són petites (entre 1 i 50 treballadors) malgrat que ocupin el 62,1% dels empleats de la província. Tot i això, Lleida ha suportat millor la crisi que altres regions, gràcies en bona part al sector agrari, que registra el 40,8% dels treballadors autònoms agraris catalans, el 31,3% dels assalariats agraris i el 33,9% de les empreses agràries.

Durant l'any 2009 la crisi ha suposat la desaparició de 348 empreses, tot i que en alguns sectors se n'han creat. En general per cada nova companyia, se n'han destruït tres. Els efectes de la crisi sobre l'ocupació han estat diversos. D'una banda, han desaparegut 3.831 llocs de treball, afectant 46 subsectors, i de l'altra, han augmentat les ocupacions en 3.177 assalariats de 29 subsectors. Tot i això, segons l'estudi de Catalunya Caixa, l'impacte de la crisi el 2009 va ser menor a Lleida que a la resta de províncies catalanes, amb una reducció del PIB del 2,1%, quan al conjunt del país el descens va ser del 4,1%. El sector industrial va disminuir menys (-9,1%) que a la resta del país (-12,9%) i l'agrari va tenir un comportament positiu (6,3%) compensant en part l'efecte negatiu dels altres sectors. El cop més dur ha estat per a la construcció, que a Lleida ha significat una reducció del 15,9% dels treballadors autònoms (-5,4% en tots els sectors), del 18,8% dels assalariats (-5,9% en tots els sectors) i una disminució del nombre d'empreses d'un 17,2% (-4,2% en tots els sectors).

La percepció dels empresaris de Lleida és que per aquest any 2010 que aviat deixarem enrere hi havia expectatives d'estabilització de l'activitat productiva i de serveis. Fins i tot s'apuntava un augment de l'activitat empresarial. En aquest sentit, la dinàmica exportadora ha registrat un creixement del 3,3% el primer semestre del 2010 respecte del mateix període del passat 2009 (en termes monetaris). La balança de pagaments s'ha mantingut positiva: 182,3 milions d'euros. La mercaderia que més s'exporta és l'oli d'oliva, amb un augment del 13,2% si ho comparem amb el mateix semestre de l'any anterior.

Les estimacions per al 2010 són d'una davallada del 0,5% del creixement del PIB, però amb expectatives de creixement per al 2011 de l'1%, segons el professor Josep Oliver (Anuari Comarcal). Hi ha un fort convenciment, doncs, que continuarà el procés d'ajust en la construcció i s'espera un bon comportament de la indústria agroalimentària.

I quin és el futur? En els últims temps, les comarques de Ponent estan vivint una transformació rellevant en les infraestructures, fet cabdal per poder estar ben situats i anar sortint d'aquest túnel fosc i decebedor que és el de l'actual crisi econòmica. En són bons exemples el canal Segarra-Garrigues i l'aeroport d'Alguaire. La potenciació del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari i el Campus Iberus d'Excel·lència Internacional de la Universitat de Lleida (UdL) també són elements clau que ajudaran a transformar l'estructura empresarial i productiva, tenint cada vegada més l'horitzó de l'activitat econòmica en el mercat internacional. També és molt important l'aposta institucional per consolidar el projecte Global Lleida, que suma els esforços de les diferents institucions, unificant tots els ens de promoció econòmica, empresarial i territorial. L'objectiu és fomentar l'emprenedoria i l'ocupació, donant tot el suport a la innovació i la competitivitat, amb la finalitat de projectar el territori en els contextos català, estatal i internacional. La suma d'esforços és clau per a les terres de Lleida.