El millor any de la seva vida
Les empreses analitzades en aquest reportatge que han viscut el millor any de la seva vida tenen una base financera sòlida i han destacat per la innovació, la qualitat i sobretot la internacionalització
El pes específic de
les exportadores
en l'economia
continuarà creixent
Pura casualitat? Tot i que l'entorn ens ataca cada dia amb notícies de daltabaixos empresarials, un bon reguitzell de casos relativitzen el prejudici que en temps de recessió no es pot créixer.
Segons l'opinió d'Oriol Amat, catedràtic d'economia financera i comptabilitat de la UPF, que una empresa pugui vantar-se d'haver tancat el 2010 com el millor o un dels millors exercicis és “perquè té una base financera sòlida i ha entès la importància cabdal de capítols com la innovació, la qualitat i la internacionalització”. La capitalització és fonamental per continuar avançant en la inversió de projectes. Un estudi recent del catedràtic informa que els bancs estan disposats a finançar les empreses que compleixen dues condicions: “Tenir una base de fons propis del 35-50% i un projecte de futur. En canvi, no volen saber res de firmes amb un 10% de fons propis”. En una anàlisi de casos d'èxit, Amat explica que en empreses com ara Mango, Bodegues Torres, Danone, Metalquimia, Desigual, La Fageda, Grup Pujol, Nutrexpa, Mercadona i Inditex, a banda del denominador comú d'unes finances conservadores, hi ha el clar compromís per la innovació, la qualitat i la internacionalització.
RISC FATAL.
Un cas paradigmàtic per a Amat és Desigual: “Al 2007 només feia roba per a noia i ara, després d'haver passat a vendre roba per a home, nen i complements i d'haver passat de 40 mercats a 120, ha triplicat vendes. A més, als canals de botiga pròpia i franquícia, hi ha afegit internet”.
Reeixir és saber aprofitar els canvis en l'oferta i la demanda: Atrápalo, eDreams i Rumbo són casos d'agències de viatges virtuals que, d'una banda, han comprès la importància de la innovació tecnològica a l'hora d'oferir el producte i la nova actitud del client, que “ara ja no accepta el sobrepreu de l'agència física”, com diu Amat.
El tòpic que la crisi podria ser un temps farcit d'oportunitats té molt de veritat. Un estudi sobre l'economia dels EUA dels darrers vuitanta anys demostra que les empreses que decideixen fer inversions en temps de crisi per fer un salt endavant, al capdavall tindran una posició més sòlida al mercat, atès que han pogut comprar actius com ara terrenys, maquinàries o plantes a preus més barats. D'altra banda, en prendre aquesta mena de decisions en la part baixa del cicle, “arrenques molt més fort que els altres quan comença la recuperació econòmica”. Un cas interessant és Bon Preu, que a banda d'haver comprat Intermarché durant la crisi ha contactat amb proveïdors rebutjats per Mercadona per aconseguir més bones condicions, i això s'ha traduït en una millora de beneficis.
D'ençà que va començar la crisi, l'activitat econòmica s'ha contret un 4%, que vol dir que “el pastís no s'ha reduït tant, però sí que se'l menja una altra gent i d'una altra manera”. Amat ha pogut comprovar entre els seus alumnes que, si bé molt pocs continuen comprant CD, una bona colla estan disposats a pagar uns bons euros per la nova carcassa per a iPhone que un emprenedor xinès ha tret al mercat, tot aprofitant el retard d'Apple a l'hora de treure l'oficial.
A Catalunya, del cens de 600.000 empreses, unes 20.000 exporten, un nombre relativament petit, però “el seu pes específic en l'economia és molt gran, i continuarà engrandint-se en els pròxims anys”.
Grifols, hormones injectades a la vena
L'empresa catalana supera per primer cop els 1.000 M€ i el 75% dels ingressos són de mercats forans
La farmacèutica catalana Grifols, una de les companyies de referència del món en el sector sanitari, obtindrà aquest exercici la major xifra de facturació de la seva història: “Superarà els 1.000 milions d'euros”, segons fonts del grup, amb seu a Barcelona, que produeix plasma i hemoderivats sanguinis. Segurament per aquesta activitat, el Departament d'Estat dels EUA considera el grup, presidit per Víctor Grifols Roura, l'única empresa estratègica de l'Estat espanyol, segons els cables de l'administració nord-americana que ha filtrat, recentment, Wikileaks.
Amb uns 6.000 treballadors i 22 filials repartides pel món, el grup, fundat l'any 1940, cotitza a borsa des del 2006 i forma part de l'Íbex-35 des de fa dos anys. “El 2010 ha estat excel·lent l'evolució internacional; Llatinoamèrica i Àsia-Pacífic han començat a generar pes, mentre que la presència als EUA i a Europa, ja molt consolidada, manté el seu ritme de creixement”, expliquen fonts de l'empresa, que recorden que el 75% dels ingressos procedeixen dels mercats exteriors. Però la farmacèutica catalana destaca també altres causes per considerar el 2010 com el millor dels setanta anys d'història que, precisament, celebra enguany.
Grifols aposta per una política d'R+D+I responsable i en la mesura que sigui possible de caràcter translacional. Així, destaquen diverses iniciatives encaminades a potenciar investigacions per a un nou tractament de la malaltia d'Alzheimer amb hemoderivats. Al 2010 s'ha anunciat la posada en marxa d'un altre estudi mèdic sobre 300 pacients. L'estudi previst implica un tractament combinat de plasmafèresi terapèutica amb la posterior administració d'albúmina i immunoglobulina intravenosa. Des del punt de vista de nous productes, cal destacar que ha obtingut llicències importants.
EyeOS, en el núvol del reconeixement
L'acord signat amb IBM suposa el recolzament internacional al seu escriptori web
Per als joves creadors d'eyeOS, Pau García-Milà i Marc Cercós, la tenacitat i la fe en si mateixos han estat les claus del seu èxit, que s'ha traduït aquest 2010 en un acord amb la multinacional IBM, que ha escollit la firma catalana com a partner mundial en cloud-computing. Es tracta d'una tecnologia de gran projecció en aquests moments i en què eyeOS fa uns anys que hi treballa en programari lliure. Ells prefereixen parlar d'escriptori web, perquè descriu millor el que fan i explica de manera més visual per què serveix. Tenir l'ordinador “en un núvol” és, bàsicament, treballar amb informació (dades, imatges o textos) que ha estat prèviament pujada a internet i que, per tant, es pot gestionar des de qualsevol part del món i de forma cooperativa en xarxa. EyeOS ha desenvolupat un seguit d'eines molt potents que han valgut el reconeixement d'IBM.
La firma catalana va optar per la tecnologia de codi obert i actualment hi ha una cinquantena de comunitats a tot el món que participen en el desenvolupament de la base creada per eyeOS. Les descàrregues d'aquest programari són gratuïtes i es demana a les persones que introdueixen novetats que, en contrapartida, també les compateixin amb tothom.
En aquests moments, Pau García-Milà i el seu soci Marc Cercós volen consolidar el model de negoci en la comercialització de serveis vinculats a la seva plataforma. Una via és l'adaptació de l'escriptori web al client o també la formació a mida, però és el suport i el manteniment la part que més recursos genera.
Per afrontar aquesta nova etapa, eyeOS ha obert una ronda de finançament amb què pretenen aconseguir els 1,6 M€ que necessiten. “L'objectiu per al 2011 és tancar amb èxit aquesta captació de recursos que ens ha de portar a jugar en una altra divisió”, afirma Pau García-Milà. D'aquesta manera confien que l'èxit d'aquest any serà superat. “Ara volem que el 2011 sigui el millor any de la nostra vida”, afegeix.
Tot i que eyeOS és una pime amb 25 treballadors, això no és obstacle per ser una empresa plenament internacionalitzada, de fet, perquè mai no s'han plantejat el contrari: van néixer globals. En aquests moments, no obliden les moltes dificultats que han hagut de travessar: “Fa tres anys ningú no s'hauria cregut on hem arribat”, afirma. El punt d'inflexió ha arribat al 2010 i han pogut recollir tot el sembrat.
Eada, matrícula en formació global
L'escola de negocis ha aconseguit pujar nou esglaons de cop en el rànquing del ‘Financial Times', fins al lloc 27
“El pitjor que ens pot passar és quedar-nos on estem”, respon David Parcerisas, president del Patronat d'Eada, en relació amb els plans per al 2011, després de tancar el millor any de l'escola. La formació és una resposta a la crisi i, en aquesta conjuntura de demanda creixent, Eada ha aconseguit doblar alguns programes formatius, però sobretot estan contents d'haver incrementat el nombre d'estudiants internacionals i de la diversitat d'aquest l'alumnat, que en l'MBA a temps complet arriba al 95% i en els màsters a temps complet, al 85%. Això és important en un moment en què la demanda domèstica, sobretot la que ofereixen les empreses als seus treballadors, ha reculat. Parcerisas es congratula ara de la decisió presa fa uns anys d'apostar per orientar l'escola cap al mercat global de la formació en competència directa amb escoles de prestigi de tot el món i també les de casa (Iese i Esade). El camí era l'excel·lència en els programes formatius, en el professorat i en la investigació acadèmica: “L'exigència és diària”, reconeix Parcerisas. Però també és necessari saber vendre's i aquí entren en joc els rànquings internacionals, que són un important aparador. En aquest sentit, la darrera classificació del Financial Times sobre escoles de negoci atorga a Eada el lloc 27, amb una progressió de nou posicions respecte a l'edició del 2009.
Al 2011, Eada preveu repetir l'aliança que ara té al Perú en altres països, sobretot de Llatinoamèrica. També vol reforçar la seva presència a Madrid i reforçar el professorat amb nous acadèmics.
Puig, l'agradable aroma de l'èxit
L'aposta per la internacionalització i la marca selectiva disparen les vendes i el pes a l'estranger
El 2010 serà un any de rècord per al grup de caràcter familiar català. La facturació del primer quadrimestre va augmentar un 24% en total i un 30% en els mercats internacionals. Si tan sols en el tancament de l'any l'augment és de dos dígits, ja se superarà, i de molt, les xifres de venda del 2009, que van ser de 984 milions d'euros, i fins i tot les del 2008, que amb 1.036 milions havia estat el millor any de la firma catalana fundada per Antonio Puig Castelló al 1914. L'altre factor destacable és el pes de les vendes a l'exterior, que arriben a 130 països i que ja se situaran per sobre del 71%, un percentatge rècord, ja que al 2005 la presència internacional era del 62%. Al marge del mercat estatal, amb un pes del 29%, Europa lidera la destinació dels productes Puig: perfumeria (83%), cosmètica (12%) i moda (5%). Europa ja representava el 26% de quota al 2009 i enguany podria desbancar fins i tot el pes de l'Estat. A més està previst que aquest gener Puig obri una filial a Rússia, mercat que ha experiment un fort creixement els darrers anys. La previsió de l'empresa amb seu a Barcelona és superar els 100 milions de l'EBIT, el resultat operatiu.
Puig, que ja ocupa el 7è lloc del rànquing mundial, obtindrà un any rècord perquè va fer els deures abans de la crisi. Primer va planificar accelerar la internacionalització i, a més, es va centrar en la perfumeria selectiva a tot el món. Cal destacar, també, els encerts en màrqueting de la marca Paco Rabanne, que ja al 2009 va créixer un 20% respecte al 2008. L'altre motor ha estat el llançament de nous productes de Nina Ricci, que els ha situat en el top 10 del mercat francès, Carolina Herrera i Prada.
La roba de Mango conquereix el món
La firma catalana obre una botiga diària al 2010, el doble de l'any passat, i s'aboca a l'exportació
La cadena de moda catalana Mango ha obert el 2010 més d'una botiga al dia, és a dir més del doble de les que va inaugurar el 2009. En total 390 obertures (entre botigues i córners) que han fet del 2010 un any rècord per a la firma dedicada al disseny, la fabricació i la comercialització de peces de vestir i complements. Com explica el director general, Enric Casi, el 2010 ha estat el millor exercici per a la companyia des que va aixecar la persiana el seu primer establiment, el 1984, al passeig de Gràcia de Barcelona. La xifra rècord és deguda a l'aposta per la internacionalització que executa el grup des de l'any 1992 i que enguany ha rebut una especial embranzida. De fet, de les 390 obertures només 8 han estat a l'Estat espanyol; la resta s'han distribuït arreu del món, especialment en dos mercats en creixement: Rússia i la Xina. Tot plegat, l'ha convertit en la segona empresa exportadora del sector. Casi preveu que enguany també haurà estat el millor any de la història de la cadena en termes de facturació, amb una previsió de 1.650 milions. Però per a Casi els exercicis rècord no han fet res més que començar. El director general augura per a l'any que ve la inauguració de 500 establiments nous i una evolució similar en volum de negoci. “A més de la Xina i Rússia, ampliarem presència als EUA, França, Alemanya i el nord d'Europa”. Mango té 1.700 botigues a 100 països arreu del món, dóna feina a 8.600 empleats, 1.850 dels quals treballen a l'Hangar Design Center i a la seu corporativa de Palau-solità i Plegamans.
Europastry, invertir és la clau
En dos anys han invertit 65 milions per tenir la planta de pa rústic més moderna d'Europa
Jordi Gallés, president d'Europastry -pionera a l'Estat espanyol en la fabricació de pa precuit i brioixeria congelada- explicava fa alguns mesos que la seva companyia és "una excepció en el món de l'alimentació". La firma catalana haurà tancat l'exercici de 2010 amb un creixement de la facturació d'un 5% respecte de 2009, en un context de crisi generalitzada i en un moment especialment dur per al sector, que veu com els preus de les matèries primeres ha arribat a encarir-se fins a un 30%.
No només ha crescut la facturació, sinó que en els darrers dos anys la companyia ha invertit fins a 65 milions d'euros en la construcció d'una fàbrica a Vallmoll, a les comarques tarragonines. Aquesta inversió ha convertit la planta en la més moderna d'Europa pel que fa a l'elaboració de pa rústic, cosa que fa augmentar la competitivitat de la companyia.
El secret de l'èxit d'Europastry ha estat, precisament, no aixecar el peu de l'accelerador pel que fa a la inversió. Aquest any que s'acaba, Europastry haurà invertit 10 milions d'euros en recerca. Com es tradueix en les vendes? A l'entorn d'un 20% de les vendes de la firma es correspon a productes llançats al mercat durant el darrer any. Anualment, es posen en circulació una trentena de productes nous, fruit de l'experimentació.
Un dels grans èxits comercials de l'empresa ha estat la creació del pa Gran Reserva. Un pa rústic amb fermentacions molt més llargues que la resta, elaborat amb “farines de primeríssima qualitat” i llevats mare. Un cop cuit, el pa té una vida molt més llarga, una textura més cruixent i un sabor més intens. El producte, en menys de tres anys, s'ha convertit en referència als exigents mercats de l'Estat francès, Alemanya i Holanda. I ha jugat un paper decisiu en el resultat de l'exercici del 2010, atès que s'han incrementat les vendes del producte un 20% de mitjana respecte de 2009.
Els grans resultats d'Europastry no s'han vist afectats per la mort del seu fundador i ànima de l'empresa, Pere Gallés, que va morir l'abril passat. El testimoni de la companyia ja s'havia passat en vida als fills, especialment a Jordi Gallés, que ara ocupa el càrrec de president de la firma amb seu a Sant Cugat.
The Mail Company per correu urgent
El darrer trimestre ha signat el nombre de projectes previstos per al 2011 i farà un nou pla de creixement
The Mail Company, l'única empresa de capital 100% estatal especialitzada en la gestió de carteria, missatgeria i recepció, obrirà l'any vinent una delegació a Portugal. Aquesta serà la seva primera incursió a l'estranger, després que es creés l'any 2000 i de viure el millor any de la seva història, un fet marcat pel boom de projectes. “El nombre de projectes signats el darrer trimestre ja ha cobert el pressupost previst per tot l'any 2011; mai abans ens havia passat una cosa així”, explica José Manuel Castellví, director general de la firma amb seu a Barcelona. “L'inici de la crisi va afectar el negoci però vam reaccionar; tot i haver mantingut el 100% dels clients, el volum de negoci es va reduir”, hi afegeix Castellví. Però aquesta reducció ha estat compensada per l'entrada de nous clients i nous contractes en la darrera part de l'any. En una firma com The Mail Company, que es dedica a serveis d'outsourcing, els períodes de crisi poden convertir-se en un impuls per a l'empresa. “La majoria del teixit empresarial externalitza serveis quan vénen mal dades”, sentencia el màxim responsable de la companyia, que disposa de 120 treballadors. L'allau d'encàrrecs ja ha provocat l'anulació del pla estratègic anterior i n'han definit un de nou per al període 2011-2015, per la qual els dos socis de l'empresa preveuen triplicar el volum de negoci i arribar a una facturació a l'entorn dels 18 milions d'euros.
L'empresa, amb seu a la capital catalana, té una delegació a Madrid on hi ha l'altre soci. De fet, les dues ciutats representen el 95% del negoci de la companyia. “És aquí i a Madrid on se solen instal·lar les seus de les grans companyies”, explica el director general.
La seva activitat és encara bastant desconeguda al mercat local, però amb una llarga tradició en el món anglosaxó. Bàsicament, s'ocupa de la gestió de la missatgeria. L'empresa habilita un espai (carteria) que centralitza la recollida i distribució dels paquets i cartes que arriben a l'edifici. Això és ideal, perquè d'aquesta manera s'evita que hi hagi un trànsit continu de persones externes que entren i surten de l'empresa i a més es racionalitza l'ús de recursos com ara ascensors. Un altre dels serveis és la carteria digital, és a dir, digitalitza i arxiva els documents que es reben en un immoble.