On és el final del túnel?

Quan amb prou feines hem salvat un 2010 que pot catalogar-se de digne en el sector de l'automòbil, encarem un 2011 que amenaça de ser molt complicat. Les ajudes a la indústria van aconseguir parar l'hemorràgia de la destrucció d'ocupació i en el cas de Catalunya fins i tot atreure nous productes, però la recuperació es demostra molt fràgil, ja que una vegada retirades les ajudes el mercat europeu fluixeja i en el cas espanyol torna a ensorrar-se. S'acaba el 2010 amb uns números similars al 2009, però amb una perillosa tendència a la recaiguda.

El nostre teixit industrial té noms i cognoms, per això les previsions també en poden tenir. I, a més, encaixen en els colors d'un semàfor.

Seat (verd). Ha estat líder del mercat espanyol el 2010, la seva primera obligació. Ara ha de consolidar-se i tractar de sortir de les pèrdues aprofitant les ajudes que va aconseguir per atreure el tot terreny urbà de luxe (Audi Q3). Excepte catàstrofe o sorpresa majúscula (tot és possible) 2011 hauria de ser un any raonablement tranquil.

Nissan (groc). A finals del 2010 ja ha donat senyals que indiquen que el seu futur és complicat. La nova pickup sembla que es perd, de manera que s'incompleixen els acords que van donar lloc a l'actual pla industrial. Ha d'arribar aviat un altre vehicle que contribueixi a ancorar la planta.

Iveco (vermell). Totes les alarmes estan enceses en una planta sense horitzó i amb un amo massa ocupat a resoldre el seu futur. És més que probable que el grup Fiat vengui Iveco el 2011 i caldrà veure què decideix fer el nou accionista amb la seva planta catalana.

Els proveïdors han patit moltíssim i encaren el 2011 amb l'esperança de l'exportació. Diversos centres i empreses han tancat i alguns altres tancaran aquest any. La millor notícia del 2010 va ser l'enfortiment del primer proveïdor de capital català, Ficosa, que es va quedar amb la planta de Sony de Viladecavalls. Tot un repte que ha sabut convertir en oportunitat i que ha de consolidar abans que venci el compromís de fabricació de televisors.

Concessionaris i tallers, per la seva banda, continuaran batallant per la seva supervivència en un mercat que s'ha encongit tant en volums com en marges i al qual han d'adaptar-se.

I no es pot concloure un repàs del que ens oferirà el 2011 en automoció a Catalunya sense esmentar el projecte de planta de Chery. Al llarg d'aquest any es confirmarà o s'esvairà i veurem la realitat d'una notícia il·lusionadora però difícil de creure. Amb Chery o sense, el sector haurà de barallar-se per atraure noves inversions i, sobretot, per defensar les existents. El nou govern no ho tindrà gens fàcil per donar suport a una activitat imprescindible però fràgil en una conjuntura que no només és dolenta sinó que ho és des de fa massa temps i quan les ajudes i els incentius escassegen.