Enfortir la confiança prioritzant sectors
“Està tot tan malament que sembla que ja sigui demà”. Amb aquesta frase encapçala un pessimista la valoració de la situació. Contràriament, diria un optimista, va tot tan malament que no es pot sinó millorar. Entre un i altre hauríem de poder trobar referents de major sensatesa. De l'economia espanyola preocupa la dificultat de refer, durant l'any que entra, la situació general; però no en realitat un major agreujament per un deteriorament general acumulatiu. De l'atur que té Espanya, la meitat l'hem tingut sempre: àdhuc quan les coses anaven bé. Del nou atur afegit per la crisi d'agost del 2007, sabem que quan creixíem entre el 2% i el 3% en termes reals creàvem uns tres-cents mil llocs de treball. Retornar a l'ocupació anterior requeriria, doncs, a aquell ritme de creixement, uns 7 anys. Quan no creixem al 3% sinó a uns pocs decimals, i la màquina de crear feina ja no és tan senzilla com qualificar terreny i aixecar paret, no és estrany que les coses es vegin amb més incertesa. Allargant selectivament l'edat laboral i augmentant l'esforç productiu, el repte és millorar el model econòmic (no fent més del mateix) i incrementar la productivitat. Ni que sigui marginalment, a poc a poc, però de manera ferma. En tot cas, sense una economia que remunti, continuaran els problemes de recaptació tributària, i així, la pressió per controlar el dèficit públic per la via de retallar despesa, inclosa la social, que és la que més cou.
A casa nostra el que convé és generar confiança. Només per la mortalitat existent entre empreses, empresetes i xiringuitos, la demanda existent, la que resta, comptada l'externa, ha de permetre ja el 2011 començar a refer l'ocupació. Avui, algunes empreses que han estat menys immobilistes estan aguantant més bé la crisi, si no contracten més treballadors no és per manca de comandes sinó per la incertesa d'un escenari que entre tots omplim de desconfiança. Catalunya, afortunadament, té una base econòmica més homogènia que la del conjunt de l'Estat, conforma un clúster amb trets productius més comuns, majorment obert a l'exterior. Tota la resta de coses iguals, si sabem i podem (vull dir, ens deixen) prioritzar les polítiques, ens hauria de ser possible més fàcilment sortir del forat.
