La marató diària de Catalunya

La xifra rècord de La marató de TV3 diu molt dels milers de persones i centenars d'institucions que hi han participat fent tot tipus d'aportacions, incloses les artístiques, amb 150.000 discos venuts. En termes monetaris, només el dia de l'esdeveniment, els 121.000 donants van fer una aportació solidària de 60 euros de mitjana que, traspassats a tota la població, significaria 1 euro per català. Vistos altres referents, un èxit total.

No li treu mèrit el fet que la marató només se celebri un cop l'any. De fet, una crida a la solidaritat massa freqüent podria cansar i no tindria el mateix resultat.

Catalunya coneix com ningú el que és una altra solidaritat, no pas anual, sinó diària, perquè es produeix en cada acte econòmic que comporta pagar impostos. És la solidaritat amb els altres pobles d'Espanya. Si La marató de TV3 va aixecar 7,2 milions d'euros, la marató de l'Estat a Catalunya recapta diàriament, segons les darreres estimacions, 60 milions d'euros diaris (8 euros per persona i dia) 365 dies l'any. La comparativa de les dues maratons contrasta molt. La de TV3 mobilitza milers de persones actives i mitjans de comunicació que ho fan possible; la de l'Estat mobilitza 7,5 milions de persones passives, que paguen. La de TV3 prové de la solidaritat humana i voluntària; la de l'Estat, de la política i de la necessària submissió. L'esforç resultant de la nostra marató col·lectiva és ingent i l'empobriment resultant, evident. És lògic que figuri en l'agenda política a fi de resoldre-la definitivament, malgrat els qui s'entesten a defensar-la com una condemna a perpetuïtat. Diu molt d'ells; i, mentre no se solucioni el problema, també diu molt de la resta. Molt més del que sembla.