La incòmoda realitat de la nostra sanitat

El dèficit de la Generalitat pot arribar als 7.800 milions d'euros, segons les primeres previsions del nou govern d'Artur Mas, molt per sobre de l'objectiu dels 4.700 milions fixat pel tripartit. El nou conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va afirmar el 3 de gener que els compromisos econòmics de la Generalitat estan garantits només per uns dos mesos i que el dèficit de les finances públiques catalanes és excessiu. El conseller va atribuir aquesta situació a l'excés de despesa sanitària. Això ens porta a dues reflexions. 1) Per què la despesa sanitària és excessiva, si un 25% dels catalans tenen assegurança mèdica privada i no són usuaris de la sanitat pública? Les causes són diverses, però en destaquen tres: l'abús en l'ús del servei d'urgències, en les receptes i la manca de control en l'expedició de les targetes sanitàries. Com molt bé denunciava el periodista Jaume Clotet en un article publicat el 8 de gener a El Singular Digital, la sanitat catalana no pot ser gratuïta per a tots els ciutadans del món. Hi ha casos documentats d'estrangers que viuen al nostre país i que fan venir els parents per operar-se a cost zero. Aquests factors generen una despesa insostenible i cal valor polític per afrontar la reforma del sistema. 2) Per què no es pot finançar la sanitat pública? Per Mas-Colell l'actual sistema sanitari resultarà inviable a Catalunya “llevat que torni el creixement econòmic aviat”. Això és cert, però és una veritat parcial. El conseller omet que l'autèntic problema és el dèficit fiscal de 21.000 milions anuals que pateix Catalunya. Amb aquests diners podríem pagar 2,5 vegades el nostre sistema sanitari actual.