El dèficit català compromet la universalitat d'alguns serveis
Els acadèmics creuen que el pressupost hauria de prioritzar alguns col·lectius
Recomanen sotmetre els comptes a la relació entre cost i benefici
Només de la sanitat es pot extreure un gran estalvi del pressupost
La setmana entrant al govern català li tocarà de fer de dona del Cèsar: no tan sols haurà de ser solvent, sinó també semblar-ho. El dia 27 el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, presentarà els comptes de la Generalitat als responsables econòmics del govern estatal, que ja han avisat que si els números no els convencen emprendran mesures restrictives, entre les quals hi ha la prohibició a la Generalitat d'emetre bons.
Al marge del debat que s'ha generat sobre la capacitat real dels governs autonòmics de reduir una despesa que en bona part els ha estat centrifugada des del govern estatal o de la contradicció que suposa la no arribada a Catalunya de dotacions promeses al finançament, els experts consultats per aquest diari creuen que cal replantejar alguns aspectes de l'anomenada societat del benestar, concretament la universalitat d'alguns serveis, com ara els sanitaris.
Ferran Brunet, professor d'economia aplicada de la UAB, subscriu l'evidència que “és el govern central el que més pot reduir les despeses, perquè és el que fa inversions significatives, mentre que a Catalunya poc es pot retallar si no és en aspectes simbòlics”. Si es vol obtenir un estalvi significatiu, per Brunet, “caldrà sacrificar l'accés universal de la sanitat”.
El catedràtic d'economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas precisa que “seria millor no pressionar tant amb impostos i recordar que algunes prestacions només han d'estar garantides per als que tenen menys mitjans”. En canvi, afegeix el catedràtic, que també és partidari d'introduir el copagament sanitari, “els que tenen un cert estatus convé que s'ho assegurin pel seu compte, coadjuvat, això sí, per desgravacions fiscals”.
El disseny ideal per a López Casasnovas seria un mapa en què, un cop definits els ingressos, les prestacions s'ordenessin en uns criteris basats en la relació entre cost i efectivitat. “I aplicant –explica– un criteri que prioritzi no tant la prestació com el col·lectiu que l'ha de rebre. I per als que no es pot cobrir se'ls apliquen beneficis fiscals que els ajudin a sufragar-ho”.
Copagament, encara no
El copagament no és, pel professor d'Esade Josep Comajuncosa, una opció gens forassenyada i per això “no s'hauria de descartar a llarg termini”. En canvi, no sembla prudent, segons el seu criteri, implantar la mesura d'abonar part dels serveis sanitaris en plena crisi, perquè, tem Comajuncosa, “tocaria els sectors més dèbils de la societat”.