Paleta amb tarifa plana

És emprenedor, empresari, model i actor esporàdic -ha sortit a la sitcom Plats bruts- i propietari d'una casa -coneguda com La casa de vidre, a Vacarisses- on s'han rodat anuncis i pel·lícules, a més d'haver rebut vàries ofertes per instal·lar-hi projectes com ara un restaurant de luxe. El terrassenc Agustín Góngora, però, s'autodefineix com a “paleta”, una professió de la qual considera que “ha de canviar la seva imatge” i que té el seu valor afegit. Fill d'una família de constructors, fins al 2008 tenia tres empreses diferents, de promoció i construcció, en marxa. La crisi, però, va ser especialment cruenta en el seu sector i va haver de “començar de zero”, explica, en un procés “d'autoocupació” que el va dur a crear, fa poc menys d'un any i mig, el bloc Serviciosdepaleta.blogspot.com, tot un exercici de reinvenció professional i des d'on ofereix “serveis de construcció amb tarifa plana”. Així, proposa la construcció d'una casa -només cal donar un cop d'ull al web per comprovar que n'hi ha de disseny d'aquelles dignes de revista- per 50.000 euros, a uns 600 euros el metre quadrat. D'acord que cal disposar del terreny, però el preu de mercat actual és de gairebé el doble, per sobre dels 1.000 euros. Góngora detalla que hi inclou “tot, tant la mà d'obra com els materials i els industrials”. Com s'ho fa, però? Ell mateix detalla que es considera una mena de “possibilitador d'obres”, és a dir, que s'ha convertit en un representant d'altres professionals -des de paletes fins a arquitectes, passant per guixaires, decoradors o instal·ladors de parquet-, deixant de banda altres intermediaris i subcontractacions habituals que encareixen la feina i, sovint, repercuteixen en la qualitat.

Des de l'agost del 2009, ha dut a terme 115 projectes, amb 13 cases i 102 reformes, un capítol que també té molt present amb la crisi encara cuejant. Quan parla dels seus clients ho fa, sempre, citant primer el seu nom, després la localitat i, finalment, la idea o el projecte que li van encarregar. I ho troba el més normal del món. Comenta: “Vull personalitzar molt la feina, escoltant i donant l'oportunitat perquè m'expliquin què volen”.

Pel seu cap no hi passa la possibilitat de créixer més i generar una plantilla pròpia: “Perdria la meva essència actual, que em dóna molta independència, sense oficina ni estructura”, comenta. Góngora ha creat altres blocs, com ara el d'una escola taller de paletes i un servei de compravenda d'eines. I tot ho coordina ell solet, sense oblidar que té en marxa un altre repte prou particular: a Olesa de Montserrat està construint una casa ell sol, per a un amic, de 200 m². El seu pare va dur a terme una proesa similar a Calafell. De fet, tot i que va “desbordat de feina”, té clars els seus objectius: “Millorar el servei, créixer mirant més cap a dins que cap a fora, començar projectes fora de Catalunya i, sobretot, consolidar el que ja tinc”.

I per si algú no ho té gaire clar o ho relaciona només amb telefonia o internet, quan Góngora parla d'una tarifa plana, es refereix a una cosa molt simple: una hora de paleta, a 18 euros; un disseny industrial, 300 euros, i una feina de rajoler, a 18 euros l'hora, entre molts altres exemples. I tot sense buscar subvencions, amb un procés constant d'autoformació -fins i tot va fer un postgrau de direcció d'empreses a l'escola de negocis Euncet-, generant dotzenes de llocs de treball indirectes i oferint un aspecte que ell és el primer a reclamar en el sector: “la transparència”, sense pressupostos que acaben inflant-se i sense calendaris que no acaben quan toquen. Recorda quan, fa dos anys, anava presentant currículums i “no sabia ni on anar”, fins que va arribar a una conclusió: “Jo sóc la meva empresa i jo creo el mercat”.