La patronal pressiona fort perquè es fixin les primes a la generació eòlica

Tothom pressiona. El sector nuclear, per operar 20 anys més. El sector eòlic, per garantir la rendibilitat dels parcs eòlics pendents de construir, els promotors dels quals volen saber quina retribució o prima –era de 75 euros per MWh segons un reial decret del 2007 que ara s'ha de revisar– els pagarà l'Estat per generar amb recursos nets. “Sense unes regles del joc clares, serà molt difícil mobilitzar el capital necessari per finançar els parcs eòlics”, va avisar el president de la patronal eòlica, Eoliccat, Ramon Carbonell, en un acte a Tarragona. De fet, tot lliga, ja que és justament un dels arguments de les plataformes contràries a la proliferació eòlica, per exemple a la Terra Alta, per confiar que el sector puga desistir d'alguns projectes.

A Catalunya, segons les dades d'Eoliccat, hi ha 850 MW operatius (una potència instal·lada homologable a la del cicle combinat de Vandellòs); 1.100 MW més autoritzats, 750 en tramitació i 770 adjudicats a quatre grups empresarials en el marc del concurs eòlic amb què el govern tripartit va resoldre l'impuls a les zones de desenvolupament prioritari (ZDP), cinc de les quals afecten la demarcació de Tarragona. En total sumen els 3.500 que marcava el pla de l'energia de Catalunya en l'horitzó del 2015.

Però aquest objectiu topa ara amb diversos esculls. D'una banda, hi ha els recursos interposats per les empreses no adjudicatàries del concurs, que la patronal admet que poden ser un “fre afegit”. De l'altra, i sobretot, hi ha la incertesa per les primes, per la qual cosa Carbonell va demanar al nou govern de la Generalitat que pressioni el Ministeri d'Indústria. Segons la patronal, això afecta uns 2.000 MW en projecte. “Encara estem a temps d'esprémer una indústria de llarg recorregut, amb tecnologia pròpia”, va afegir el gerent de l'ens, Jaume Morron.

Hi ha parcs pendents de construir (uns 650 MW) que sí que tenen la retribució garantida perquè l'Estat els va incloure en un preregistre en el moment en què la xarxa no oferia més capacitat per a la generació eòlica, però per gaudir de la prima ara han d'entrar en funcionament abans de l'1 de gener de 2013. “En aquests casos hi haurà corredisses”, assenyala Carbonell, que demana celeritat perquè s'aprovin les autoritzacions pendents.

En canvi, un dels projectes innovadors que potser perillarien en no tenir la prima garantida seria el parc eòlic previst per Gamesa a Bonastre i Montferri, amb 45 MW autoritzats per instal·lar-hi aerogeneradors de 4,5 MW cadascun, de 120 metres d'altura, dels quals només n'hi ha en un altre emplaçament en tota la península. Eoliccat posa Gamesa, una firma d'origen basc, com a exemple per reivindicar el potencial econòmic del sector.

La patronal defensa que la materialització de tots els projectes que hi ha en dansa al Camp de Tarragona suposaria una injecció de 590 milions d'euros i també la creació d'una cinquantena de llocs de treball qualificats.