Les explotacions agràries es retallen a la meitat en 17 anys
Des de les primeres eleccions a cambres, el 1994, més de 21.000 empreses agrícoles i ramaderes s'han quedat pel camí
L'escàs rendiment econòmic i el poc relleu generacional obliguen a la concentració o a l'abandonament
Des de fa anys, el sector agrícola i ramader, la principal activitat econòmica a bona part del país, experimenta una dura reconversió, accelerada els darrers temps per la crisi de preus i l'increment de costos. Un cop d'ull al cens electoral dels quarts comicis al camp, que se celebraran el 20 de febrer, ho evidencia: hi tenen dret a vot 29.817 professionals. Fa disset anys, els caps d'explotació eren 50.938, en una tendència sempre a la baixa en els següents comicis fins als 34.104 d'ara fa quatre anys.
La conselleria d'Agricultura atribueix la davallada a l'exclusió del col·lectiu de jardiners del cens –amb un pes insignificant en el total–, malgrat que reconeix la “disminució dels afiliats per compte propi i l'augment dels assalariats”. Les organitzacions agràries apunten la dificultat de sobreviure amb els baixos preus que els paguen pels productes respecte al que paguen els consumidors, amb diferencials de tres dígits en molts sectors. “El peix gros es menja el petit. Els marges són molt ajustats
i cal créixer per cobrir
costos, però això té un límit”, segons Jaume Tor-ra, president d'URAPAC-UPA. Els que tenen capacitat econòmica agafen terres en arrendament d'altres pagesos que les han abandonat. Segons un estudi de l'Idescat, entre el 1999 i el 2007, el lloguer va créixer un 32%.
El nombre de granges també ha disminuït un 19%, especialment porcines. La concentració ha propiciat que la dimensió econòmica del sector s'incrementi un 75%. Les explotacions continuen en mans familiars (61%) però la tendència és a la baixa i proliferen les societats empresarials. També l'envelliment posa en perill la supervivència de la pagesia tradicional, que pot encaminar-se cap al model de grans empreses dels Estats Units. Segons l'Idescat, hi ha 750 pagesos de menys de 29 anys i 21.313 de més de 60 anys. “Cal
un capital molt impor-
tant per incorporar-s'hi, i el jovent no s'hi apunta perquè els guanys són incerts”, diu Josep M. Jové, president de JARC. Per Joan Caball, coordinador nacional d'UP, és urgent “una aposta pel jovent i canvis en les estructures de comercialització”.
LA XIFRA
La representativitat, en joc
Les eleccions a cambres agràries, d'àmbit provincial, serveixen per atribuir a ca-
da organització agrària la
representativitat en els òrgans sectorials consultius
de l'administració.
Des dels primers comicis, Unió de Pagesos té la majoria a les quatre demarcacions, amb el 58% dels vots en les darreres eleccions. Des del 1994, UP ha anat cedint part de l'hegemonia, especialment a les Terres de l'Ebre i la plana de Lleida, en clara competència amb la segona força, JARC (21%), que vol incrementar pes. La batalla
es lliura a les comarques lleidatanes, on hi ha prop de la meitat del cens. Asaja aspira a assolir el 10% dels vots i poder ser present a les tau-les de negociació. URAPAC-UPA, que va debutar el 2007, ho té difícil i no presenta
candidat a Girona.
