La Sirena descongela el procés d'expansió i el focalitza a Madrid
La firma de menjar congelat preveu obrir una mitjana de 18 nous establiments a l'any els propers exercicis, la majoria dels quals seran a la capital espanyola. Han millorat les vendes malgrat la crisi
Els plans per a Catalunya també són continuar creixent, encara que menys
La firma havia pressupostat una facturació de 177 milions d'euros per enguany
La cadena de congelats La Sirena ha posat a bullir fort l'olla per créixer a Madrid. L'empresa, que va engegar Agrolimen fa 27 anys a Terrassa i ara és propietat del fons de capital risc 3i, es va implantar per primer cop a la capital espanyola l'any 2002. Ara com ara, disposen de 62 establiments allà i, tot i que el director general de La Sirena, Francesc Casabella, no vol avançar una xifra concreta, assegura que tenen capacitat per multiplicar la seva presència en aquell mercat. Actualment aporta una cinquena part del volum de negoci de la firma catalana.
Entre Catalunya i Madrid, la companyia pretén obrir fins a 18 botigues cada any, principalment en el segon mercat, la qual cosa representa una inversió de 7 milions cada exercici.
CONEIXEDORS.
Per la seva banda, Catalunya, que concentra la majoria de les botigues amb 180 de les 243 que disposen, ha mantingut les vendes els darrers anys. Casabella insisteix que aquesta dada es pot interpretar com un èxit, tenint en compte la greu crisi que travessa el consum intern.
Així que els plans per a Catalunya també són continuar creixent, encara que a un ritme menys accelerat que a Madrid. “Ho farem d'una manera selectiva”, avança i nega que es desviïn d'aquests dos mercats en els propers anys. “No tenim cap interès d'obrir a altres països ara”, sentencia el director general de La Sirena.
L'any 2007 la cadena va decidir fer un canvi de model i va optar per reduir els productes d'alta gamma i fer una reducció dels preus als seus semblants. Amb aquesta decisió es van avançar a la nova realitat econòmica que venia. L'objectiu inicial era aconseguir que entressin a comprar més clients i més sovint, encara que cadascun comprés menys del que ho feia abans, i passar així a ser una cadena de compra diària. “Hem fet una baixada de preus molt significativa de manera constant i hem aconseguit augmentar el nombre de quilograms venuts i tenir més capacitat per negociar amb els proveïdors”, diu Casabella.
Una de les eines era ser competitius amb la cistella de compra, i això no només suposava baixar preus, sinó introduir productes de línia bàsica, amb un nivell de preu més baix. “Va ser la nostra manera de competir amb la marca blanca del distribuïdor”, diu Casabella, que assegura que, a més a més amb aquest model, el risc es diversifica.
NOU EQUIP.
L'any passat en el seu conjunt la firma va facturar 168 milions d'euros, i per enguany (tanquen exercici a la primavera) s'havien marcat l'objectiu d'arribar als 177 milions d'euros. Casabella matisa que esperen créixer, però no tenen la certesa que assoliran el pressupost previst. “Està sent molt difícil per a tothom i per primer cop s'han reduït les vendes del sector d'alimentació. Les famílies compren menys menjar”, afegeix Francesc Casabella.
Ara com ara, la cadena dóna feina a 1.040 persones, 200 de les quals són a Madrid i la resta a Catalunya. Del total d'empleats, aproximadament 850 són a les botigues, 50 més a l'àrea de logística, i la resta a la seu central ubicada al polígon industrial de Can Tries a Viladecavalls (Vallès Occidental).
El juliol de l'any passat, La Sirena va ampliar fins l'any 2013 l'actual crèdit sindicat de 100 milions d'euros que havia signat el 2007, amb un total de cinc entitats financeres (Natixis, Espirito Santo, BBVA i Rabobank com a principal creditor). “El grup ha aconseguit guanyar-se la confiança addicional de les entitats”, diu Casabella.
Rap a Catalunya, lluç a Madrid
A Madrid es menja més lluç i a Catalunya el rap té més èxit. Les croquetes a Madrid agraden amb més beixamel que aquí, i en termes de marisc també hi ha diferències: a Madrid agrada un tipus de gambot que aquí no es ven. Els catalans són més de planxa que de fregits.
Són temes de gustos locals que semblen insignificants, però que poden condicionar l'èxit o no d'una firma de consum.
La penetració de congelats a les llars de Madrid és un 13% inferior respecte a Catalunya i això que tenen el mar més lluny.
Francesc Casabella, director general, diu que la diferència és més simple d'entendre: “A Catalunya fa quasi 30 anys que tenim La Sirena i que vam aprendre a menjar congelats”.