Amb comptagotes

La jornada electoral d'ahir va ser molt tranquil·la i amb votacions fetes amb comptagotes. Tot i que els agricultors gironins van ser dels més participatius a les eleccions a les cambres agràries de Catalunya, a la Vall d'en Bas, la població gironina on votaven més pagesos, la gent arribava a les urnes molt de mica en mica, i sense matinar. A la una del migdia, a l'antiga oficina de turisme de la Verge de les Olletes, havien votat 30 persones de les 113 possibles. “Van arribant molt esglaonats”, deia la presidenta de la mesa, que resignada veia que encara faltaven moltes hores per al tancament del col·legi. “Ara un de nosaltres anirà a buscar el dinar i dinarem aquí tots tres, i potser havent dinat s'animarà”, hi afegia. El seu company comentava que eren massa hores. “Ens podíem haver posat d'acord per tancar abans, però no hem pogut”, explicava.

Tampoc a Olot les aglomeracions van ser les protagonistes. Cap al migdia, el president de la mesa llegia el diari, un xic avorrit. “Han vingut a votar vuit persones de les seixanta possibles, i sis són els de la mesa i els substituts”, ironitzava. En aquest cas, president, vocal i secretari s'havien organitzat en torns.

Agricultors i ramaders anaven a votar ahir per escollir els seus representants demanant-los que es lluiti per uns preus justos, que s'aposti pel producte autòcton i que s'elimini burocràcia. En Xavier Gelada, que té una explotació de xais i vedells, deia en aquest sentit: “No pot ser que aquí es demanin unes exigències que no es demana a la carn que ve de fora, i que es ven més barata”. També en Jordi Espona, de Puigpardines, hi deia la seva: “Cal defensar el sector i el producte d'aquí davant del de fora”. I en Marc Gelis, del Mallol, es queixava del preu del gasoil i dels cereals. “Cal treure paperassa”, hi afegia.

A banda de reivindicacions, durant la jornada hi va haver temps també per a les anècdotes. I és que hi havia qui pensava que les eleccions eren una mica d'estar per casa. Cap a la una del migdia, arribava a votar en Dani, un jove que té una explotació de vaques de llet a la Pinya. “El DNI, si us plau”, li demanaven. “Mare, ja em coneixes”, replicava el jove, que va acabar mostrant la identificació a una mare molt posada en el seu paper de presidenta de la mesa.