La Morella Nuts produeix dolços que fan aprimar i prevenen infarts
L'empresa tracta des de Reus 7.000 tones de fruita seca l'any i exporta la seva producció a una trentena de països. La firma és pionera en la recerca d'aliments que tinguin efectes beneficiosos per a la salut
Si es dóna el cas que un és tirant a llaminer i que, capricis de la genètica, agafa pes només de passar per davant d'una pastisseria segur que sap i coneix amb detall el que és portar una vida de privacions i sacrificis. Si a aquest sofert individu li diuen que per mantenir la línia ja no cal que s'atipi de bledes ni de bullits i que pot deixar de banda les viandes a la planxa el sentiment de gratitud serà, amb molta probabilitat, notable. Però és que si, a més, li recepten que per rebaixar cintura i per prevenir infarts el que ha de fer és menjar galetes i bombons l'eufòria pot ser llavors irrefrenable. Els tècnics de La Morella Nuts tenen assegurada l'estima i l'admiració dels adeptes als dolços gràcies a haver desenvolupat unes cremes i uns pralinés que són beneficiosos per a la salut.
Fundada l'any 1986 per Joaquim Barriach, La Morella Nuts s'ha convertit en un referent internacional en el ram dels semielaborats de fruites seques i ven els seus productes a diferents multinacionals del món de l'alimentació. El farcit dels torrons Suchard o dels bombons Nestlé o les ametlles de la cobertura dels gelats ametllats surten de les fàbriques que l'empresa té a Reus (8.000 metres quadrats) i a Castellvell del Camp (2.000 metres quadrats). Aquestes factories tracten cada any més de 7.000 tones de fruita seca (avellanes, ametlles, cacauets, festucs, anacards, nous) i la producció se'n va a una trentena de països d'arreu del món. De fet, el 80% del negoci deriva de l'exportació, “cosa que potser ens ha permès subsistir en aquest moments tan delicats”, explica el cap d'administració Àlfred Pitarch.
Consolidada la seva posició en el mercat, “a l'Estat espanyol ningú ens pot fer competència i només algú al centre d'Europa té capacitat per intentar el que fem aquí” diuen, l'objectiu era pujar un graó més i buscar aliments que aportin alguna cosa positiva per a la salut, més enllà d'alimentar i fer passar la gana.
ALIMENTS FUNCIONALS.
El més ambiciós s'emmarca en el lideratge d'un programa Cenit (Consorcios Estratégicos Nacionales en Investigación Tecnológica) promogut pel Ministeri d'Indústria i que persegueix conèixer les propietats de certes matèries primeres (en aquest cas les fruites seques) i el processament dels seus principis actius per repercutir positivament en la salut.
És així com, a partir d'un minuciós i estudiat tractament de la fruita seca La Morella Nuts ha arribat a elaborar una crema que, de manera directa, disminueix els nivells de colesterol dolent a la sang i que, de retruc, prevé el risc de patir malalties cardiovasculars. “Hem combinat el gust amb les propietats beneficioses”, descriu Oscar Sans, director d'operacions de l'empresa. La crema és apta per ser consumida per si mateixa (a l'estil de les cremes de xocolata o de les mantegues de cacauet) i -respectant les proporcions de greixos i de sucres- també manté les seves propietats si s'usa per farcir galetes o per recobrir barretes de cereals.
EL BOMBÓ MIRACLE.
L'objectiu és clar: “la forma d'alimentar-nos està canviant i hem d'estar preparats”, diu Oscar Sans.
L'Alzheimer i les traves per al comerç
La darrera línia d'investigació dels tècnics de La Morella Nuts té a veure amb un producte (la base sempre és la combinació i el tractament de fruites seques) que tingui propietats per prevenir l'Alzheimer. L'experiment ja ha funcionat en ratolins. Encara que les investigacions donin bons resultats, la comercialització dels productes desenvolupats als laboratoris de Reus topa amb l'ambigua i laxa reglamentació que encara té la Unió Europea de tot el que es refereix a aliments funcionals. Està pendent encara la regularització de quan i com es pot etiquetar un aliment com a bo per a la salut i això frena les empreses del ram de l'alimentació a invertir en productes que, a causa de la recerca que porten al darrere, tenen un cost més alt.