món
Japó, Líbia, energia i economia
Estem travessant un moment econòmic singular, en què globalment es pot dir que l'economia mundial ha sortit de la crisi perquè els països emergents estan tirant fort de la demanda i alguns països rics com Alemanya estan també fent-ho a un ritme apreciable.
És clar que això no passa a tot arreu. Grècia, Irlanda i Portugal estan passant les de Caín i nosaltres mateixos no estem en el nostre millor moment per molt que s'estiguin dissenyant mesures per evitar que caigui la confiança dels mercats de deute i per molt que les reunions d'en Zapatero a La Moncloa amb grans empresaris tractin de trobar idees per fer avançar l'economia espanyola i per molt que el Consell Assessor del president Mas, encapçalat per Salvador Alemany, estigui fent propostes conjunturals i estructurals per fer recuperar el pols a l'economia catalana (vegeu quadre).
La Unió Europea, per la seva banda, està fent avenços importants per anar concretant el que des del juliol del 2013 haurà de ser el Mecanisme Europeu d'Estabilitat segons el que va aprovar el Consell Europeu i el que es pugui fer per modificar el Tractat de Lisboa de forma que es faci possible la solidaritat intraeuropea fins ara limitada al transitori Fons Europeu d'Estabilitat Financera, la qual cosa exigirà que tots els estats membres de la UE hauran de fer aprovar una modificació del Tractat que no resultarà fàcil de consensuar. En aquest context i amb l'espasa de Dàmocles anunciada pel president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, d'una propera pujada dels tipus d'interès de la zona Euro per combatre els brots inflacionistes, el terratrèmol i tsunami del Japó del 19 de març i l'agreujament de la guerra civil a Líbia a partir de les primeres manifestacions contra Gaddafi de mitjans gener i l'ulterior resolució de les Nacions Unides legalitzant una intervenció militar de dubtós final suposen un cop d'abast difícilment previsible respecte al subministrament energètic i respecte a algunes qüestions referides a l'economia mundial en sentit ampli.
MARGINAL.
L'anàlisi de la situació no pot quedar, però, ací. Les desavinences que la intervenció militar externa –malgrat el suport de la Lliga Àrab– pot generar podria arrossegar a situacions d'inestabilitat grans països productors de petroli com, per exemple, Aràbia Saudita i això podria fer pujar el preu del petroli molt més enllà del seu preu actual ja molt alt de 115 dòlars/barril en el cas que Aràbia Saudita no pogués complir amb el seu compromís d'ampliar la seva producció per substituir l'oferta dels països àrabs que suspenguin la seva producció com a conseqüència dels motins i revoltes actuals a tota la zona. El terratrèmol i tsunami al Japó amb el seu impacte genera, per la seva part, un qüestionament sobre el futur de l'energia nuclear.
Però l'impacte no és només energètic. Com a conseqüència de la necessitat de iens que tenen les empreses d'assegurances per atendre la reconstrucció de les zones japoneses devastades, la demanda de la divisa japonesa s'ha disparat i el G7 no ha tingut més remei que intervenir coordinadament –cosa que no s'havia fet en 10 anys– per evitar que la pujada del valor del ien faci impossible que les empreses japoneses col·laborin en la recuperació de l'economia japonesa a partir de l'exportació.
Per altra banda, algunes fàbriques europees i nord-americanes que treballen amb procediments just in time i se subministren de plantes japoneses situades a la zona del terratrèmol i Tsunami estan veient afectats els seus processos productius per falta d'inputs de fabricació, la qual cosa significa que la globalització està transmetent els efectes directes de destrucció de plantes a la zona afectada pel terratrèmols a empreses de tots els països lligades a empreses japoneses pel treball de cadenes transnacionals de muntatge i de subcontractació, així com els danys que reben empreses europees i americanes que no podran servir als seus clients els subministraments japonesos que esperaven rebre.
Per acabar de completar el panorama, les empreses d'assegurances de tot el món rebran l'impacte de les destruccions al Japó o les pèrdues derivades de la fuita radioactiva a la central atòmica de Fukushima per la via directa de les assegurances subscrites o per la via indirecta de les xarxes de reassegurança.
Les autoritats japoneses procuraran no caure en els errors monetariofinancers que van tenir amb vista a intentar fer sortir el seu país de la crisi derivada del terratrèmol de Kobe de 1995, però ací caldrà veure si l'entremaliada situació actual de les finances internacionals fa fàcil una actuació financera ràpida.
D'El Vilar al Palau de Pedralbes
Amb un alt nivell d'atur i encara que Catalunya té una economia diversificada que pot afavorir la creació d'empreses amb perspectives de lluitar positivament en un context de globalització, la situació de l'economia catalana i de les finances de la Generalitat preocupa i molt. En aquest context no es estrany que el president Mas hagi convocat al Palau de Pedralbes la cimera econòmica del dia 25 de març, en què han estat sobre la taula les propostes del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) que es va constituir l'11 de febrer i que han estat criticades per excessivament liberals pels partits i grups socials d'esquerres, posant de relleu que el govern Mas tindrà difícil arribar a consensos amplis de govern.
En aquest sentit aquesta primera cimera econòmica de l'era Mas amb participació heterogènia contrasta amb la primera cimera econòmica de l'era Pujol, que va celebrar-se a la finca El Vilar, que la diputació té al Montseny, el dia 24 de maig de 1980 amb participació només monocolor de l'equip del govern Pujol.
El diàleg democràtic sobre temes econòmics controvertits no sempre és fàcil.
